Tot no es pot comprar

Un relat de: Absenta

Ahir havia de ser un dia qualsevol de rebaixes, buscant unes sabates (el meu deliri!) en companyia de la meva mare i de la meva germana.
Però quina fou la meva sorpresa en entrar a "La Mariposa" -així es diu la botiga- i veure'l, a ell!.
Alt, camisa blanca...no com la que duen els cambrers, nooo!.
Una de bon caient, i gens transparent. Junt amb les granotes de cuiro dels motoristes, i el casc, són de les indumentàries masculines que em perden.
Seguim amb la descripció del maromo, doncs: un bon nas (també molt important), mirada als ulls -sí, sí, he dit als ulls-, i unes mans capaces d'afinar el pitjor dels instruments -ja podeu pensar malament-.
En pocs segons el vaig endevinar, i, també, que tenia la botiga molt ben decorada: les parets pintades representant el camp, amb verds i blaus, flors i papallones, off course!. Tot una mica naïf.
La clientela podia seure en unes banquetes folrades d'una roba de ratlles. Just davant hi havia dos miralls, que dibuixaven el perfil de dues papallones gegants (a veure si tanta papallona voldrà dir alguna cosa!).
Em vaig encapritxar d'uns quants parells, tots ells amb un tret comú: eren verds i d'ant vellutat.
Així li ho vaig dir, junt amb el peu que calçava.
Molt sol.lícit es presentà de seguida amb les sabates.
El que em va acabar de fondre fou que, en contres d'esperar que me les emprovés, delicadament, agafà el peu corresponent i m'el ficà.
Es notava que les seves mans estaven ben ensinistrades per aquella tasca. Sabia exactament com havia d'agafar el peu per que s'acoplés perfectament al nou calçat.
Potser degut a que venia de passar una setmana carregadeta a la feina, potser el fet que feia dies que no sucava, no ho sé! (o potser sí), però aquell paio m'estava posant a mil.
L'èxtasi es produí amb unes sabates que duien un cordill que es nuava al turmell.
Era com si tots els rellotges del món s'haguessin aturat, i, que allà només fóssim ell i jo.
Hi va fer un parell o tres de voltes, apretant un pèl, com per dir: aquí sóc jo. El nus el cordà amb fermesa, i, en un moment de conciència lúcida, vaig notar la mirada irònica de mon germana.
De sobte, la veu de ma mare em va treure d'aquell moment màgic: "doncs, trobo que aquesta del cordill t'escau la mar de bé".
I, tot seguit, mon germana: "vols dir que combinarà amb la roba que tens?".
Jo, ja sabia que eren massa planes pel meu tipus de peu, i, que no lligaven gens amb els pantalons de camal ample, i un pèl acampanat, que acostumava a portar.
Però vaig continuar la comèdia només pel plaer de veure'l treure i posar -no penseu malament- aquelles maleïdes sabates.

Comentaris

  • comprar sabates[Ofensiu]
    queta | 19-06-2005 | Valoració: 9

    sempre que m'he d'anar a comprar unes sabates em poso de mala lluna. primer perquè no trobo res que m'hagradi i segon perquè les que m'araden acostumen a no anar-me be (tinc el peu massa ample....). Áixí que per estalviar temps ja tinc triades les sabates: a l'estiu menorquines (del color que siguin num. 40) i a l'hivern bambes (de color fosc num. 41) i amb això m'estalvio de probar-me sabates, de mirar i fins i tot, d'haver de comprarme-les jo (ma mare també sap com les vull....). però si m'ha de passar el mateix que a la noia de la història potser que canvi d'estratègia...hahahahaa

    queta

  • Veig que haig d'anar més sovint a comprar-me sabates...[Ofensiu]
    lorien | 01-03-2005 | Valoració: 9

    Sobretot si hi ha un dependent que me les posa, m'anava imaginant l'escena i penso que totes les que tinc ja estan velles,
    però abans de decidir-me haig d'anar mirant a totes les sabataries si hi ha un dependent tant atent i guapo, en el meu cas si porta el cabell llarg...mmmmmmmmmmhhhhhhhhhhhhhhhhhhh

    Però saps què anirà millor si em dius directament on està la papallona.

Valoració mitja: 9.25