Cercador
MediTerrani
Un relat de: Absenta- Compartir:
Aquesta, la nostra mar,
que sembla infinita,
i que tot ho abarca.
Mare de moltes pàtries,
que sap donar calma,
coratje i esperança.
Aquesta mar tant salada!
que tenyeix de verds i blaus
les mirades.
Mare, ja sé que no ets infinita,
i moltes coses de tú escapen...
com la nostra voluntat,
entestada en dominar-te,
cega i encesa, la mirada.
Però encara és d'hora
per deixar-nos orfes, mare!
Comentaris
-
Ets meravellosa![Ofensiu]llacuna | 02-07-2008 | Valoració: 9
M'agraden tots els teus relats, són breus però hi dius tot el necessari!
llacuna -
Ets exquisida...[Ofensiu]Carme Cabús | 18-05-2005
...i celebro coneixer-te. Aquest poema és preciós. Tractar la mar de "mare" és la cosa més bonica, i ara que ho has dit tu, més natural del món.
Ets una poeta amb talent, amb sensibiltat.
Segueix escrivint, sisplau, -
...[Ofensiu]jordiclusella | 12-04-2005
Preciós homenatge al Mediterrani.
Valoració mitja: 9.33