Refrescant-se una tarda d'estiu

Refrescant-se una tarda d'estiu

Corre l'aigua fresca i clara, transparent rierol de muntanya. Saltants d'aigua canten belles tonades mentre l'aigua repica entremig de les roques i, fins i tot, en algun dels troncs. Arrossegats, segurament, per les darreres pluges que els han portat fins a aturar-se just abans de caure en aquell gorg.
Un gorg força profund on és tan transparent l'aigua que es poden comptar els còdols que dormen al fons. Pedres de diferents dimensions, arrodonides pel desgast del dur treball d'acompanyar les fredes, gelades aigües del desgel.
Cansat i acalorat del viatge, l'ascensió al cim de la vida ha sigut llarg i pesat, m'aturo per remullar els suats i adolorits peus en aquell meravellós toll.
Busco una ombra per aixoplugar-me de la solana d'aquest migdia de canícula estiuenca.
Arrecerat sota el paraigua de l'immens pi que presideix l'entrada a l'estanyol, deslligo els cordons de les botes de muntanya; ai la, si parlessin. Quin munt d'històries els hi escoltaríem explicar, com si es tractés d'un llibre obert.
Mentrestant, deixo els mitjons al damunt d'una gran roca calenta pel sol i veig fugir una sargantana tota rostida per l'escalfor de la pedra.
Ara sí, després de tant ritual m'assec vora l'aigua de l'estany. No és tan gran com semblava quan baixava caminant pel corriol que voreja la riera.
Toco amb el dit gros l'aigua que sembla màgica, els rajos del sol brillen com petits diamants d'una corona celestial, veig el fons i, de tant en tant, passa un peixet, ràpid, no fos el cas que aquest gegant que l'observa des de fora l'aigua l'enxampi per cruspir-se'l.
Poso els peus en remull i acabo amb la tranquil·litat de l'aigua que es belluga amb unes suaus onades fent circumferències i s'escapen nedant fins a l'altra riba on moren en xocar contra les immenses roques. Murades inexpugnables per les dòcils ones fluvials