Refilar d'un comiat

Refilar d'un comiat

Perdre la ment en la darrera mirada
on s'esfuma la boira humida 
de tota una vida.

Delicadesa en l'esgarrifança 
d'aquella abraçada tatuada
sobre la pell eriçada,

fruita prohibida d'un bes 
d'amor record guardat en el joier
de la memòria, la més formosa
maragda que ha bategat en aquest cor.

Llum dins la foscor caminant
amb l'amor de la rosa florida 
l'aroma que dona vida.

Esporgat el roser s'ha de refer
on hi ha la cruïlla que divideix el camí 
en què les mans flueixen,

amb la darrera carícia, mentre
els dits tremolen els acords de la cançó 
que ressona a l'horitzó borrós, 
del vidre entelat, un rellotge aturat 

on no queda corda i
l'engranatge s'ha rovellat.

Seguirà la nit i el dia en el somni
de l'ocell que fugia lliure 
de gàbia i de farcell.

Refila cadernera les dolces notes
alegres, obriré la finestra 
recordant tantes primaveres
quan havien estat nostres.

© Josep Prat Vilageliu 

26/10/2025