Un amor platònic

Un amor platònic

Gargots guixades lletres
desordenades emboliquen
les paraules pintades
a les parets de l'habitació.

Desxifrar enigmes
jeroglífics passats els dies.
Desentortolligar nusos
de les aspres cordes d'espart
rebuscant alguna relació
d'amor entre elles.

Abraçades,
perduts al mig del bosc
dels mots caminant
sobre la verda molsa.

Aquell fred prat de muntanya
ple de colors per la preciosa primavera.
Els pètals de les flors
dansen amb el vent,
papallones que neden
al mar d'espigues que
no tardarà a ser d'or.

Quantes hores de viatge,
amb tu,
negra llibreta, sí negra;
totes heu portat l'armadura
negre protegint secrets,
somnis, aventures, històries.

Passejades de tinta gastada,
amb fred o calor,
pluja o sol lluent.

Des de la lluna fins
als estels han vist
la llarga guixada.

Fluint les llàgrimes de la font
dels tristos records,
eixugant-les i amarant algun full d'alegria,
efímera,
però alegria.

Retrobades, comiats, bruixes,
dimonis, ombres
del fons de les tenebres de l'infern.

Companya inseparable
dins i fora de la cel·la,
humida i fosca.
A la cambra de la finestra
per on regalimaven les fresques
gotes de la pluja
mentre jugàvem a estimar-los
com dos adolescents.

L'aroma de cafè
l'olor de terra molla.

Déus i àngels, mort.

Les carícies de fer córrer
els dits per les pàgines,
endavant i endarrere,
sentint el perfum de paper
moll de tinta que s'esgota,
com la ment,
com tu.

Estem arribant a la fi de nosaltres,
poc temps ens queda ja
perquè la sorra del rellotge
s'aturi, les busques deixin,
també,
de caure, s'acabin les fulles.

Les teves fulles,
pàgines de la meva
estimada amiga.

© Josep Prat Vilageliu
20/05/2025