Refrescant-se una tarda d'estiu ( 2a part )

Refrescant-se una tarda d'estiu (2a part)

Una esgarrifança recorre el meu cos pujant des dels turmells que s'enfonsen en la gèlida bassa.
Relaxant sensació d'alleujament del cansament acumulat. M'estiro a terra tot mirant als falciots com treballen per alimentar els petitons que esperen afamats en el seu niu.
Passen els núvols dibuixant sobre el cel blau hermoses figures albes.
Tanco els ulls i el cervell fa un repàs al camí fet fins a l'hora en què he posat els peus a fer un bany guaridor.
M'incorporo passada una estona, quanta? No ho sé, el temps no s'atura.
Els peus emblanquinats i rebregats com un paper a punt de ser llançat a la paperera.
Em poso els mitjons i les botes, però quan començo a lligar el llaç veig reflectit el rostre en el mirall en què s'ha convertit el gorg d'on acaben de sortir refrescats, i tan refrescats, els meus peus gairebé glaçats.
El cor em fa un salt, els batecs s'acceleren en veure aquella imatge que em mira amb uns ulls empetitits, una cara arrugada amagada rere una fina barba blanca de pocs dies. Els llavis tallats dibuixant un petit somriure de complicitat.
Un sospir gelat em puja per la gola, deixo que surti l'alè, fresc, dolç, aroma de romaní barrejat amb l'olor fresca del riu.
Sonen les notícies a la ràdio. La veu agradable d'una periodista fent la crònica d'un final de camí. En un toll anomenat El Toll de la Por han trobat el cos inert d'un vellet que, segons sembla, volia refrescar-se els peus aquella tarda d'estiu.

© Josep Prat Vilageliu
Juliol '25