Cercador
La carta
Un relat de: Josep Prat Vilageliu- Compartir:
La carta
Molt de temps esperant
des que vas marxar
l'habitació és freda
sense el teu alè.
Consumit com l'espelma
que il·lumina les fosques nits
de somnis obscurs, els malsons
dels vençuts.
S'escola la cera damunt la taula
la ploma espera per escriure una carta.
El full esgrogueït per la llunyania
de la teva fugida, les efímeres epífores
neguen les ninetes, ballarines
que tant t'havien mirat, caminaves
descalça sobre la molsa humida
d'aquelles emboirades matinades
de tardor vestida de blanc, el teu
vestit blanc flotant com els núvols
de cotó sobre el glaç de la font.
Gairebé he perdut, ofuscat, el record,
el cor gelat per les flames de la sang
que brollava entre les meves mans
m'ha coagulat la memòria
d'aquella fatalitat.
Em falten les forces per escriure,
s'apaga la llum, la carta de comiat,
l'aire és fred i la tinta no corre i
les lletres no es veuen i el paper...
Moll. Prenyat amb la darrera
gota de cera de la flama,
la flama de la vida que se me'n va
per l'escletxa d'uns llavis tallats i
secs per les ferides de la mort.
La que, sobtant-me, es va endur,
per fugir, el lliure esperit que tant
estimava i fins ara n'he esperat
la tornada, sense honor ni glòria,
engolit per la foscor al bosc dels mots,
agres mots, dures paraules amb les quals,
tan sols, volia escriure un adeu, fins aviat,
amor meu...
© Josep Prat Vilageliu
8/10/2025
Molt de temps esperant
des que vas marxar
l'habitació és freda
sense el teu alè.
Consumit com l'espelma
que il·lumina les fosques nits
de somnis obscurs, els malsons
dels vençuts.
S'escola la cera damunt la taula
la ploma espera per escriure una carta.
El full esgrogueït per la llunyania
de la teva fugida, les efímeres epífores
neguen les ninetes, ballarines
que tant t'havien mirat, caminaves
descalça sobre la molsa humida
d'aquelles emboirades matinades
de tardor vestida de blanc, el teu
vestit blanc flotant com els núvols
de cotó sobre el glaç de la font.
Gairebé he perdut, ofuscat, el record,
el cor gelat per les flames de la sang
que brollava entre les meves mans
m'ha coagulat la memòria
d'aquella fatalitat.
Em falten les forces per escriure,
s'apaga la llum, la carta de comiat,
l'aire és fred i la tinta no corre i
les lletres no es veuen i el paper...
Moll. Prenyat amb la darrera
gota de cera de la flama,
la flama de la vida que se me'n va
per l'escletxa d'uns llavis tallats i
secs per les ferides de la mort.
La que, sobtant-me, es va endur,
per fugir, el lliure esperit que tant
estimava i fins ara n'he esperat
la tornada, sense honor ni glòria,
engolit per la foscor al bosc dels mots,
agres mots, dures paraules amb les quals,
tan sols, volia escriure un adeu, fins aviat,
amor meu...
© Josep Prat Vilageliu
8/10/2025
Comentaris
-
Carta el teu amor. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 01-11-2025 | Valoració: 10
Un poema molt ben presentat on descrius amb pèls i senyals.
T'ha eixit molt ben detallada.
Has tingut molta paciència per a fer aquest poema.
Et done la meua enhorabona per ser recomanat per l'editora!
M'ha agradat i ho he constatat en la teua pàgina.
Ens seguim llegint, Josep.
Cordialment. -
Literatura[Ofensiu]aleshores | 11-10-2025
Quan alguns llums s'apaguen, per intensos que foren, sempre queda la literatura,...
l´Autor
14 Relats
18 Comentaris
1948 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Nascut a Santpedor pública el primer llibre de poemes El Març de 2023, "El llibre negre dels somnis, un viatge per la ment"Ja es pot trobar a totes les llibreries i plataformes digitals el segon llibre de poemes "Mots"
Publica a Instagram @el_serrat_de_les_forques