Teranyina

Teranyina
Teranyina

Mentre trampejo a tentines
la foscor del poema
l'aranya teixeix
reforçant la teranyina
on, ni escodrinyant
fins a l'últim racó, s'escapoleix
qui en ella queda atrapat.
Obra mestra d'enginyeria,
de la natura mestria, invisible
a la mirada enemiga
que no entén de la poètica
malaltia que el cervell t'engabia.
Trenqués fils, veus sortida, però
més ràpida la filadora
filant corda duradora.
Més forta fa la porta
per tenir la presa tancada
consumint-la de mica en mica.
L'esforç de fugida esgota
fins al punt de la derrota
deixant perdre oportunitat
de continuar endavant buscant
la claror del dia que esborri
la foscor persistent.
Sort de trobar l'ajuda
que l'entramat desllorigui,
paciència, companyia, tot
amb harmonia per arribar
al final del dia amb una nova
estima.
La fugida costarà res
mai s'ha regalat sense esforç
ni voluntat i per molt
desgast acumulat,
a la fi, l'aranya, haurà
de claudicar.

© Josep Prat Vilageliu
Pressy
Juny de 2025