Petjades

Petjades

Aquells mots que salten i corren,
amunt i avall i s'escolen
i s'escapen i no tornen.
Atrapar-los al vol, caçar-los
i nuar-los abans que es tornin
a escapolir i ésser capaç d'enfilar
la ploma per sargir amb tinta
i llegar amb petjades allò que no puc
manifestar oralment.
Petjades que quedaran marcades
a les pàgines,
potser oblidades, d'algun llibre.

Aquells mots que venen
i se'n van en un fugaç instant
on els deixo de recordar
i no aconsegueixo evocar
i tampoc memoritzar
el què voldria fer avinent
i guiar-los per les venes
d'aquestes pàgines
amb els batecs de les entranyes
del pensament.

Aquells mots entremaliats
i juganers que s'amaguen
en algun racó
com infants que tafuregen
a fet i amagar pels carrers
del poble.

Aquells mots, sí,
aquells mots que deixen
petjades per ser llegides
i admirades i criticades
i, de temps en temps, recordades.
Les meves petjades
aquells mots escrits
a les llibretes
en el transcurs de les passejades
mentre la ment barrinava
navegant perduda per la foscor.

Aquells mots que tant han costat
de trobar i entrellaçar i, com les petjades
que hi ha al camí,
s'esborren amb la ventada
i la pluja que tot s'ho emporta
riu avall fins a arribar
al mar de la memòria.

© Josep Prat Vilageliu