Reflexions d'un personatge secundari (amb prou feines insinuat, però vital pel desenllaç del relat, això sí)

Un relat de: pivotatomic

Per si la vida d'un personatge secundari de conte no fos prou complicada, va la Ilargi i ens fa això! I sense consultar-nos ni res. Així, zas! Si et va bé, bé. I si no, t'hi poses fulles! No, si ja fa temps que ho dic, jo: mentre no creem un sindicat de personatges com Déu mana, ni drets laborals, ni res de res!

Que de què em queixo? Deixeu-me que m'expliqui i veurem si no em doneu la raó. Jo sóc la dependenta de la botiga que li demana a la protagonista del relat "No sempre és fàcil ser dona" el carnet d'identitat quan vol pagar amb tarja. Un personatge amb prou feines insinuat al relat però, si em permeteu, vital pel seu desenllaç. El que vull dir és que, amb "chicha" o sense, servidora acompleix la seva missió dins la història d'una manera modèlica, lectura rere lectura. El que passa és que, com qualsevol altre pencaire, quan no hi ha feina ni lectors a la vista, a una li agrada esbargir-se una miqueta i visitar altres ambients. Què voleu? Sóc de mena inquieta i m'agrada veure món i fer coneixences...

Abans, quan vivia a la xarxa, les possibilitats eren infinites. Donaves un saltiró i, apa-li!, més de 8.000 relats per visitar. I això només al veïnat! Si tenies el dia Lara Croft, et llançaves a l'univers virtual i no sabies mai on podies acabar. Una vegada, sense anar més lluny, vaig anar a parar a una pàgina de poesia eròtica japonesa on... bé, però no ens desviem del tema. El que vull dir és que fins fa quatre dies, el nostre món era il·limitat i ple de meravelloses opcions. Així, amb tota la cursileria.

Ara, en canvi, mireu-me. Confinada en 254 miserables pàgines, vint-i-dues d'elles, blanques com la llet i més avorrides que passar-se el dia veient com creixen les plantes, i amb un sentiment de reclusió que no el tenia ni un dels meus millors amics: l'abate Faria de El comte de Montecristo. Una caca, vaja!

I això no és tot. Quan vivia a la xarxa em movia habitualment pel txiringuito de la Ilargi, la meva creadora. La majoria ja sabeu com és: un encant de noia, que recrea mons plens de màgia, ja sigui en contes o poesies. Alto! No us penseu que la titllo d'ingènua, eh? Quan vol, té les tecles més afilades que l'espasa del meu col·lega Alatriste. Però, si us he de ser sincera, ser un personatge de la Ilargi et garanteix viure en un barri bàsicament tranquil, on la majoria es porten bé els uns amb els altres i on, a les nits, es pot dormir amb la finestra oberta de bat a bat. No sé si m'enteneu...

Des que visc al llibre, les coses han canviat radicalment. Només tinc una pàgina que pugui considerar meva: la 81. Una misèria comparada amb les 14 de les que gaudeix l'endollada de "Fent dissabte", per exemple. Ja podrà aquesta! Es clar que, sempre que li fas una visita, et treu de copes per Barcelona i, amb sort i poques manies, acabes lligant. Però unes tant i d'altres tant poc... A més, jo, de veí, a la 80, hi tinc un paio que es passa el dia escoltant grups punkis, fumant maria i tirant-li els trastos a la primera que passa. Amb mi ja ho ha intentat un parell de vegades. Ei, nena, puja al pis, et poso un parell de discs, llegim uns versos d'en Neruda i ens fumem uns canutos! Fins ara l'he enviat sempre a pastar fang, però com les coses segueixin així, un dia d'aquests em veig fent un 69 amb ell a ritme d'Extremoduro. I és que el xaval, net, el que es diu net, no n'es massa. Però té un culet...

Abans us deia que la xarxa no té límits, oi? Doncs el llibret aquest del que tots els autors n'estan tant contens, no només s'acaba en 254 pàgines de res, si no que, per postres, és difícilment transitable. M'explico. A la pàgina 161 hi viu un psicòpata que deu haver fet classes amb l'Hannibal Lecter. El paio té el llibre partit per la meitat, perquè gairebé ningú no s'atreveix a passar per les seves cinc pàgines i ja es rumoreja que alguns que ho han provat no han tornat als seus relats quan un lector els ha necessitat. La broma que ja corre pel llibre és que, el més fàcil és saltar de la pàgina 161 a la 209 i que val més que tinguis clar quina música t'agrada!

I, per acabar-ho d'amanir, si aconsegueixes deixar enrere sense ensurts el barri del psicòpata, vint paginetes més endavant et trobes amb el pobre doctor Perea que només fa que preguntar-te si portes una lot ben grossa i recomanar-te que, passi el que passi, tu no apaguis mai la llum en les properes 16 pàgines. Francament, amb tants entrebancs reconec que el darrer terç del volum només el conec per referències. I que no m'hi esperin! Una llàstima, perquè l'altre dia, l'Antoni Niubó, el protagonista del meu conte, es va treure els talons d'agulla, va gosar travessar els dos relats que us deia i va conèixer la Zènia, una noia que viu a la 215 i que es veu que toca meravellosament bé. I per postres, de tornada, un home li va vendre un parell de llibres a la 197 que ell, perdó, ella, assegura que són molt millors que aquest en el que ens ha tocat viure. Ja li he dit que, quan vulguin, que es passin per la botiga, que seran molt benvinguts...

En fi, que ja ho veieu. Hi va haver bufetades per venir a viure aquí i ara, la majoria dels veïns, encara que molts no ho vulguin reconèixer, farien el que fos per tornar als seus antics barris. Diuen que ens guarden el lloc a la web, però jo, si voleu que us ho digui, no les tinc totes amb mi. Fins que no ens organitzem i creem el fotut sindicat de personatges, els autors seguiran fent de nosaltres el que vulguin amb total impunitat. No sé pas com acabarà això... Sabeu què? Ara que ja esteu acabant i no us faré més falta, me'n vaig a la 157 a donar un vol. Que allà, d'històries que no se sap com acaben, n'entenen més que ningú!

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    EmmaThessaM | 24-08-2005

    Gràcies per alegrar-me la tarda amb aquest magnífic relat. Sé que fa temps que el vas escriure, però jo l'acabo de descobrir (coses de la web... Per ser més exactes, de la llista d'últims comentats ;-) ).

    Què puc dir que no t'hagin dit ja?

    L'idea és meravellosament original. Has repassat el llibre de cap a peus. Com aquell qui no vol la cosa. Sense ni tan sols dir-ho ni insinuar-ho. Has picat l'ullet amb picardia i els lectors hem corregut a les teves butxaques (per cert, si comença a estar una mica estret aquí dins...).

    El títol crida l'atenció ja de per si. La primera frase del text t'atrapa sense compassió. El personatge, no el podries haver triat millor.
    M'encanta l'estil directe que utilitzes. El frec a frec amb la lectora que fa que te la guanyis de mica en mica i l'impedeixis abandonar-te a mitja lectura. "Una vegada, sense anar més lluny, vaig anar a parar a una pàgina de poesia eròtica japonesa on... bé, però no ens desviem del tema." M'encanta aquest final de frase.

    Un relat amè, fresc, divertit, que fa venir unes ganes boges d'anar a la prestatgeria i rellegir-se el llibre des de la primera a l'última pàgina (encara això comporti trobar-se amb un plaent ensurt a les pàgines centrals ;-) ).

    EmmaThessaM

    PD. Puc dir un però egoista? No has vist la dona dels pebrots ;-)

  • no conec el llibre[Ofensiu]
    foster | 24-08-2005

    i, per tant, em perdo la meitat de la història, però està ben escrit, com tots els teus.
    Escolta: vull comentar-te algun relat, recomana-me'n algun del qual n'estiguis orgullós.
    Per cert, no és tarja, és targeta (de crèdit), no és vital pel seu desenllaç sinó per al seu desenllaç (al títol i dins el text), i res de la llum, és el llum.
    a reveure amic
    foster

  • XvI | 13-04-2005

    Digues-li que té un dinar pagat a la 247

  • Un Tour pel llibre de RC[Ofensiu]
    kispar fidu | 12-04-2005

    Una bona i original manera de descriure el llibre de RC! Entrant-hi! Creant un personatge i ficant-te en el seu propi cos, per tal de tenir la capacitat de fer un Tour per aquest llibre, visitant els veïns (alguns més amables que altres, i alguns ben estranys!).

    Un viatge divertit pel llibre, recorrent cada pàgina, i mostrant cada petit detall que amaga un llibre amb aparença normal! jejeje

    (P.D: Actualitzant-me en els antics autors de la setmana del Coment, ja comentats.)

    Que vagi bé! Gemm@

  • això de ....[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 07-04-2005

    sortir pel fòrum fa venir corrent a llegir el relat, idò a mi m'ha devertit molt ... he hagut de llegir-lo dues vegades per agafar el fil i això que ja l'havia mirat per sobre, però m'ho he passat molt bé, lo dels tancons d'agulla ....

    Una aferrada

    Conxa

  • Hola Pivotatomic![Ofensiu]
    brideshead | 07-04-2005

    Quant de temps que ha passat sense comentar-te! Mira, els teus relats són massa llargs per al meu curt temps (bonic el paral·lelisme, oi?), però amb tot l'enrenou muntat arran de la publicació del llibre de relats, i els comentaris que he anat llegint pel Fòrum, mira, no me n'he pogut estar i he fet un petit esforç per llegir aquest teu relat de títol tan breu.... ;-)

    Suposo que l'entendria millor si tingués el llibre a les mans, atesos els comentaris precedents, però si més no, m'ha divertit molt llegir-lo. I conté els teus elements característics: molt bon humor, una fina (finíssima) ironia, i un cert toc de perversitat...(això últim dit amb tot el carinyo del món, eh?)
    Bé, doncs això, felicitar-te per haver aconseguit trespassar els límits del web i començar a expandir la teva fama més enllà de qualsevol frontera....
    Va, anima't, i fes ara tu el petítissim esforç de comentar-me un poemeta, home! Em faria tanta il·lusió que algú com tu, amb tan magna obra literària, em dediqués uns "minutillos" del seu temps...
    Un petonet!

  • Thalassa | 07-04-2005

    És "xula" la manera com descrius el llibre, com passes per sobre dels relats, trepitjant amb talons d'agulla i amb tot el respecte del món. M'ha agradat, i a més d'haver pogut reconèixer els relats que ja he llegit en el llibre, m'hi he passejat mentre en descobria aquest.

    Tot i això, ja saps qu eno he llegit tots els que tens publicats, no és dels que més m'agraden i no precisament per la idea, que trobo molt original, sino per la manera com està escrit. Estic convençuda que amb un parell més de voltes al cap, la història hagués quedat rodona, ja que ara convides subtilment a la discreta pèrdua del lector.

    Vinga, un parell de voltes (al parc de la maternitat?)

    Thalassa

  • Embolicat.[Ofensiu]
    marc (joan petit) | 07-04-2005

    Pivotatòmic!

    Has aconseguit que em maregés una mica, amb tantes pàgines. Però de totes maneres, és una mica el reflex del llibrte de relatsencatalà. Crec que s'ha de llegir de manera pausada, fruint de cada relat. Si en llegeixes molts seguits... acabes ficant-te al llit amb el gat de no sé quin conte i l'assassí del mig.

    Apali!

    Fins ben aviat,

    Marc Freixa (Joan Petit)

  • Més...[Ofensiu]
    rnbonet | 07-04-2005

    ...perdut que un pingüí al tròpic, m'he trobat mentre anava passant renglons... Copsava certs elements, per haver-los llegit fa temps, però de sobte desapareixien entre els números de les pàgines i la visió se m'ennuvolava... (Ja deus saber que sempre llig a la pantalla)
    I és que això de fer "literatura de circunstàncies"...
    Passable, només, pel meu gust. Ara, en estil, lèxic i ortografia, la millora està a anys-llum dels primers relats. Una cosa així com la nau de "2oo1" ho estava de la Terra. És, per tant, una bona cistella, en tècnica.
    Salut i rebolica, xicot!

  • Ostres, nano![Ofensiu]
    Llibre | 06-04-2005

    M'he hagut de llegir el teu relat amb el llibre a la mà! M'has arribat a marejar! L'ull dret a la pantalla (perquè tinc la impressora de baixa) i l'esquerre a les pàgines del llibre, cercant els personatges i els autors (i autores) que es passegen pel teu text. Si a partir d'ara pateixo d'estrabisme, et passaré la factura de l'oculista!

    Està ben trobat, i realment tens tota la raó: sovint els personatges secundaris són els que serveixen per empényer l'acció cap al desenllaç. Passen desapercebuts, però són vitals.

    I el to d'ironia, o d'humor, queda aconseguit. Res: que a partir d'ara haurem de crear personatges secundaris amb més "xixa".

    Salut!

    I sort!

    LLIBRE

  • Alícia Gataxica | 05-04-2005 | Valoració: 9

    Oi! Noia... saps que que tens tota la raó, jo abans queia de l'escala, i vulguis o no sempre anava a caure a un lloc tou! Ara, vaig a parar a la vida es complicada... i nassos que jo ja la tic prou complicada per necessitar els problemes dels demès. Ara bé... Tots'ha de dir, el gat de la página 21 que es molt simpàtic i que viu millor que jo... doncs ens em fet amics i sovint anem a passejar pel parc. Però si noia! On hi ha que firmar per fer el sindicat de personatges? es que estic farta de caure per l'escala!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de pivotatomic

pivotatomic

42 Relats

588 Comentaris

136626 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
Xatos, què us puc dir que us pugui interessar de veritat? No massa, suposo. Tinc 41 anys (Quaranta-un? Ja? Collons, ja sabien el que es deien els romans quan es van empescar allò de "Tempus fugit irreparabile"!), sóc de Sabadell, el bàsquet és la meva passió (d'aqui el sobrenom, que em va posar un amic que m'estima com us podeu imaginar) i m'ha agradat llegir des de ben petitet. Escriure va començar a agradar-me bastant més tard i, per ser-vos sincer, he escrit ben poc tenint en compte el molt que m'agrada. Suposo que és perque, un cop acabat, el relat gairebé mai em sembla digne de ser llegit i això fa que em talli bastant a l'hora de fer-ne un altre.
Agrairé molt i molt qualsevol tipus de comentari (especialment els crítics), encara que ja us aviso que estic molt més interessat en els comentaris sobre l'estil que no pas sobre el tema (com veureu, són força intrascendents els meus temes).
I, si us agrada, tampoc no us talleu. Feu-m'ho saber també. Potser així m'animo a escriure una miqueta més i li dono el cop de gràcia a la literatura catalana :-)

Si voleu contactar amb mi per a qualsevol cosa: Knick34@hotmail.com



R en Cadena

"EmmaThessaM em va encadenar i jo he passat la cadena a Carles Malet i Thalassa"

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")