Records en blanc i negre.

Miro aquesta fotografia en blanc i negre... m'aporta tants records... dues llàgrimes comencen a rodolar per les meues galtes. Em dic estúpida per tot el que he fet, per la manera com vaig destrossar la meua infància als deu anys.
Tants records, tant difícils d'expressar.
Surto jo, amb aquell banyador rosa de cercles liles. Somric. Era petita, innocent, ignorant. En els meus ulls hi ha aquella brillantor de quan s'és petit i ho ignorem tot, de quan s'és feliç i encarà no has viscut la mort.
Ho recordo a la perfecció, aquells estius al càmping a la platja. Els amics de Mallorca venien a passar unes setmanes en aquest càmping. Recordo com no entenia el Mallorquí i me l'ensenyaven a parlar i a entendre. Des de petita que m'ha fascinat el Mallorquí, encara ara quan vaig a Mallorca o venen ells me'ls quedo escoltant, com hipnotitzada per la seua forma de parlar. M'agrada la melodia d'aquest idioma, la seua entonació, les seues neutres... Em fascinava i em continua fascinant. Recordo aquells estius com si fos l'estiu passat. Aquell càmping on la piscina era immensa i jugàvem a passar per sota el pont. Recordo que era grandiós. Enyoro aquells matins en que el pare em portava croissants i coca.
Si pogués tirar endarrera en el temps viuria sempre amb la innocència de quan s'és petit. Amb aquella brillantor als ulls i aquell somriure en els llavis.