Records d'estiu

Un relat de: Maria Pilar Palau Bertran

Feia temps que la Maria de l'esquilet, ens volia convidar a un arròs de pardals, sembla mentida, oi? La mare estava molts pocs dies a Guissona, semblava que no li fes cas, pobre Maria, en Josep, el fill anava a la cacera de pardals. Això de caçar pardals era de l'època de la gana, quan la gent es volia atipar amb un gran plat d'arròs bullit, la Maria va venir a dir-nos, que tenia 40 pardals, pobre dona! Només calia triar el lloc, primer vam pensar d'anar a la bassa del Piteu, després podríem anar a la Ermita de Sant Pere, podia ser també el molí de la Teresa, però al final va ser a la font l'estany. Allí tindriem unes taules de pedra fantàstica, uns arbres que feien una bona ombra, i per acabar una font amb aigua abundant i gelada, com no es veia d'igual.
Que bé jo ho escoltava tot com si es tractes d'una gran empresa. El dia de l'arrossada vam encarregar dos melons i dos tortells.
Tots just arribar, vam posar a refredar les botelles i els melons. Vam començar a preparar els melons i ens va inundar una pluja de papallones, que eren precioses, de tots colors, i entre el cel que les emmarcava sembla una pintura.
En aquells grans arbres si recollien una colla de pardals que hi anaven al vespre, se sentia que cantaven amb ritme i harmonia.
Per un tros de canyar es veia com passaven els carros per la carretera, anaven carregats de semals ple de raïm. Era època de verema, anaven a descarregar els cups, deien que aquest any tindrien bona collita, la pluja a regat les vinyes i el sol les ha escalfat, així es que es recollirà bon vi. Nosaltres baixàvem pel camí dels horts, un camí preciós a on pels costats baixa un rec on creixien els créixens dintre l'aigua. L'aigua se sentia fresca i cristal·lina, m'agrada trobar l'aigua tan freda que encara ara quant noto la fredor, recordo la olor d'aquell arròs de pardals.

Comentaris

  • Arròs amb pardals...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 19-09-2007 | Valoració: 10

    ...com s'ha fet la paella des de sempre ací a València, ara li posen una mica de costelles etcètera que li lleven el veritable sabor de paella feta a llenya, ah i també se li posava a la paella d'arròs clar, rata d'aigua, que és una rata que viu a la devesa i a l'Albufera pels camps d'arròs res a veure amb la rata dels nostres claveguerams. Petons de Vicent.

  • Molt bé,[Ofensiu]
    kukisu | 09-08-2007 | Valoració: 10

    Maria Pilar, com sempre ens regales una preciosa postal d'experiències viscudes. Espero que aquest estiu també sigui per a tu el millor regal, siguis on siguis.
    Un grapat de petons.

  • Que maco " una pluja de papallones". Tot el relat, és com una pintura, ho has "pintat" magistralment, quin dó que t'ha donat Déu, ja pots estar contenta !.
    Molts petonets. Pilar :-)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Maria Pilar Palau Bertran

Maria Pilar Palau Bertran

225 Relats

509 Comentaris

302796 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Hola soc la Maria Pilar, he dedicat tota una vida al negoci de les antiguitats, si algú vol visitar la meva web: http://www.antiguitatsvila.com/.
Suposo que alguns de vosaltres em deveu conèixer, doncs ja fa gairebé un any que volto per aquí. M'agrada escriure temes més aviat populars i costumbristes, alguns d'ells són records de la meva vida des de la infància, també podeu trobar algun tema d'antiguitats i d'art en general que fa anys que alegren la meva vida. M'agrada dibuixar i tinc una bona colla d'auques fetes. Estic preparant un llibre que recollirà relats, auques i dibuixos, com és la primera vegada que ho faig i vaig una mica despistada, si algú hi està interessat que m'ho demani per correu i ens posarem en contacte.

El meu e-mail es: adema1820@hotmail.com