Records d'ahir, els pel·lacanyes

Un relat de: Maria Pilar Palau Bertran

L'avi pel·lacanyes, germà de la Pona, era un vell xeruc molt alegre i animat, a tots els balls i saraus que es feien no ballava perquè les cames no l'aguantaven, però era la nota alegre de la festa, la qual animava moltíssim mes que molts joves: es deia que un sarau sense ell era com una procesor de bisbe sense bisbe, o com una salsa sense all o com una gatzara sense estudiants, li van treure una cobla que deia:
Quan se'n va a sarau
La camisa blanca,
(o porta calces verdes)
i el casacot blau.
No sabem de que li venia l'apel·latiu de pel·lacanyes, ja que segons els veïns eren gent benestant.
Normalment l'ofici dels pel·lacanyes era tallar i pelar les canyes a la mida sol·licitada pels clients. Un cop collides les pelaven i les tallaven a la mida convenien, perquè poguessin servir per fer mànecs descombra, pinzells d'esteranyinadors i per altres usos. Solien fer aquestes eines en un hort, dels pel·lacanyes que hi havia a prop dels portals dels cellers. Molt m'enrecordo jo d'això dels pel·lacanyes, em benen a la memòria tres nenes que anaven a brenar amb les seus cistellets i les deixaven anar a la fonteta de la Salut, una font de Guissona que queda ensorrada a uns tres esglaons que li fan companyia uns banquets de pedra molt macos, a la font hi ha una capelleta de la Mare de Deu de la Salut, i a baix, i raja un doll d'aigua deliciós.
Quan havíem brenat i jugat una mica, ens anàvem a casa passant per un barri, que s'en diu les Guinguetes, allà hi havia una senyora que es deia la Pona pel·lacanyes, era velleta amb una cara molt espavilada com un ratolí, un munyet que sempre portava. Li agaradava sopar fora al carrer, sentada amb una cadireta baixa , amb el plat d'amunt les cames, i la forquilla en una mà, una gran amanida amb una arangada que l'adornava, el plat era de terrissa vermella i si posava pebrot vermell i verd que ressaltaven entremig de l'enciam, si posaven petofes, les petofes son les arrels d'una planta que hi ha pels horts que fan margarites grogues, i les arrels son com uns tubèrculs que imiten les patates, tot això es posa amb vinagre per barrejar a l'amanit, i un bon oli, i tot això ruixat amb un bon raig de vinagre.
La Pona pel·lacanyes s'ho menjava molt a gust, amb les tres nenes mirant's-ho i no li feia res n'hi ens feia marxar, pobre dona... tenia també lo silló comprat a Verdú, de terrissa negra, que era molt recomanable perquè feia l'aigua fresca, tots els sillons de terrissa negre suen aigua i es conserva ben fresca, sempre me ne enrecordat d'aquests berenars sopars de la Pona pel·lacanyes que a mes a mes quan venia el setembre si menjava un bon gotim de raïm amb un bon tall de formatge, això es molt bo! no se si vostès ho hauran provat.
Continuarà...

Comentaris

  • AQUESTA VIDA[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 16-03-2007 | Valoració: 8

    DELS PELACANYES JA L'HE VISCUDA, EN EL POBLES PETITS SI VEIA AQUESTA GENT TREBALLANT A L'HORT I MENJANT PEL CARRER COM SI ESTIGUESSIN EN UNA TERRASSA, EL CARRER ERA A CASA SEVA I NO HI PATIEN GENS SI LA GENT ES PARAVA A MIRAR O A XERRAR AMB ELLS

l´Autor

Foto de perfil de Maria Pilar Palau Bertran

Maria Pilar Palau Bertran

225 Relats

507 Comentaris

313778 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Hola soc la Maria Pilar, he dedicat tota una vida al negoci de les antiguitats, si algú vol visitar la meva web: http://www.antiguitatsvila.com/.
Suposo que alguns de vosaltres em deveu conèixer, doncs ja fa gairebé un any que volto per aquí. M'agrada escriure temes més aviat populars i costumbristes, alguns d'ells són records de la meva vida des de la infància, també podeu trobar algun tema d'antiguitats i d'art en general que fa anys que alegren la meva vida. M'agrada dibuixar i tinc una bona colla d'auques fetes. Estic preparant un llibre que recollirà relats, auques i dibuixos, com és la primera vegada que ho faig i vaig una mica despistada, si algú hi està interessat que m'ho demani per correu i ens posarem en contacte.

El meu e-mail es: adema1820@hotmail.com