Recordant la Maria

És una ex deixebla meva dels cursos de Català per a Adults Catalanoparlants, de ja fa uns quants anys. Quan va aparèixer a classe el primer curs, es posava sempre en un racó, com mig amagada. Escoltava amb molta atenció, però tenia sempre el front arrugat, com d'amoïnada. No volia sortir mai a la pissarra i em va demanar, per favor, que no li preguntés res perquè li feia vergonya. No es va presentar als exàmens i va repetir curs.
Llavors ja seia més endavant i un dia em va explicar, sortint de classe, que el primer any no entenia el que jo explicava, perquè no sabia ni què era un adjectiu ni un adverbi, ja que de petita havia anat pocs anys a escola. Que quan arribava a casa buscava les paraules que no havia entès al diccionari, però com que les tenia mal escrites, no les trobava. Que el seu marit l'animava i l'ajudava. I que ella s`havia proposat d'aprendre, li costés el que li costés.
El segon any es va presentar a l'examen final, però el va suspendre. Jo li vaig aconsellar que anés a un curs d'alfabetització i ho va fer sense deixar però de venir a les classes de català, repetint curs per tercera vegada. I va aprovar!
L'any següent no la vaig veure, però un dia, cap a finals de curs, em va telefonar. Em va dir que estava acabant el curs d'alfabetització, que li resultava fàcil i que no pensava pas parar aquí.A mitjans del curs següent em va tornar a trucar.
-Saps què estic fent en aquest moment?- em va preguntar- un treball d'Història! T'ho imagines? Jo, la Maria fent un treball d'Historia!. Estic tan contenta! I t'ho he volgut explicar perquè va ser gràcies a la meva decisió d'estudiar català i als teus consells, que vaig descobrir el gust d'aprendre. Ja et vaig dir que no penso parar, als meus cinquanta anys faré el que no vaig poder fer de jove. M'he fet el propòsit de traurem, tard o d'hora, el graduat escolar. I després, qui sap! Què te'n sembla?
Està clar que a mi em va semblar i em sembla fantàstic. Quantes coses podem aconseguir si hi posem voluntat!