Recordant a Xavier Nogués

El senyor Lluís Plandiura, va ser el gran descobridor i entusiasta de Xavier Nogués. I es que Xavier Nogués es mereixia això i molt més. Va ser un gran especialista d'aquelles gracioses caricatures realitzades a l'aiguafort. També són de destacar les seves ceràmiques, la seva pintura, tant extremada popular i decorativa que deixava entusiasmats a la societat Barcelona del nou-cents. Representava alguna cosa delicadament enigmàtica i positivament didàctica. Amb les poderoses antenes de la seva sensibilitat, l'artista recollia quasi sense moure's de la seva Barcelona templada i anàrquica, un reconeixement. En Xavier Nogués és el més neoclàssic dels nostres artistes. Ni tan sols els seus primers assetjos de tipus impressionista, com una granota pintada de la seva primera juventut. Recordem perfectament els seus primers aiguaforts que l'aiguatinta no tenia un paper encara gaire rellevant i que va realitzar les pintures caricaturesques del séller de les vies Laietanes. Són potser de les primeres obres que realitza el pintor amb cerámica vidriada.
A l'any 1928, hem de parlar de les pintures que va realitzar Nogués al saló de la casa Plandiura i destaquem per això, unes velles paraules del nostre poeta Josep Carner, que deia: "El elogio de la lítote" aplicant-les a l'art d'en Xavier.
Físicament Nogués era d'estatura bastant alta, no caminava gaire dret, els ulls els tenia petits, una mica felins i la mirada trista. Els cabells negres i llisos, li queien damunt el front més aviat petit discordant amb el reste de la cara que tenia un òvul gros que lluïa una gran boca i un nas prominent. La pell li groguejava, donat el seu aspecte li agradava anar vestit amb roba discreta, sempre de negre o colors foscos, adoptant el barret de palla que deia li anava molt bé. Va ser un home solitari, els sorolls l'atabalaven, només aguantava els sorolls del amics, les festes mai van ser el seu fort. L'escultor Gargallo li va fer una gran escultura del cap, extraordinària, va ser tot un èxit. Varen passar els anys i en Plandiura cada vegada l'apreciava més. Li proporcionava feines, com pintar el despatx de l'alcaldia de Barcelona, una altra obra destacada va ser la cooperativa de Pinell del Brai. Mentrestant ell no deixava de fer les seves precioses caricatures que li van donar tant de nom. La meva intenció amb aquest escrit no ha sigut fer una crítica de l'obra de Xavier Nogués, simplement és una recordança d'un gran artista català que s'ho mereix tot per honor i orgull de Catalunya.