Record

deixa'm agrair-te que em parlessis d'aquest poema en el teu comentari a "El record d'aquella platja llarga", perquè no m'hauria perdonat haver-me perdut la lectura d'aquesta meravella que has escrit.

En segon lloc, permet-me dir-te que has estat molt agoserat de dir que el meu poema i el teu estan "relacionats". Gràcies per aquest elogi, però t'haig de dir que t'has equivocat molt, que la teva apreciació és totalment immerescuda, perquè, amb franquesa, no sé pas on has vist que s'assemblen. El teu és infinitament millor (i no creguis que t'ho dic per fer-te la pilota -això no va amb mi-). El teu és un record apassionat i bellíssim, amb unes paraules encisadores, tristíssimes, però tan i tan belles....

Regellint-lo per tercera vegada, m'he trobat jo mateixa olorant el flaire enyoradís de les ones, m'ha semblat escoltat el cant de les orenetes, he cregut sentir les onades del mar.... m'ha fet tancar els ulls i he pogut imaginar el sentiment que tu tens, aquest enyor sense límit, aquesta estima, aquest amor.... i aquest record etern per sempre més.

I quan has sentit un amor tan gran per una persona, crec que, encara que algun dia estimis algú altre, sempre hi haurà un raconet per aquell amor, mai l'oblidarem del tot, sempre ens acompanyarà, sempre serà una part de nosaltres.

Et felicito de tot cor per aquesta obra d'art, de veritat et dic que per a mi ho és. Tot i que per tu et suposa un record molt trist, jo t'agraeixo que l'hagis compartit amb nosaltres.

I no vull deixar també d'agrair-te el teu darrer comentari a "Anant-te descobrint..." Et confessaré que me n'han fet de preciosos, de comentaris, però el teu m'ha arribat d'una manera especial, creu-me. Gràcies!

Una abraçada molt gran, no deixis mai d'escriure i de regalar-nos aquestes meravelles que ens regales!

Ai.........! que quasi se m'oblida.... el meu vot convençudíssim per tu!

Gràcies Llibre pel teu comentari tan detallat(potser hauria de dir-ho en plural car acostumes a fer analisis ben pormenoritzats). Una salutació.

...com a element originari del record. La mèmòria que es desperta en tornar a les aigües, en sentir les onades i escoltar el cant de les orenetes... I dins el record, l'enyor: Si de veritat sabessis com et trobo a faltar...

Una absència que s'obre pas entremig d'altres presències... veig altres persones, / altres individus, / altres cossos,... / però no traspassen m'ànima, / enamorada per sempre de tu.

I un record que, malgrat la melangia, és recuperat amb una certa complaença: Sí, quin record. (o això he rebut jo en llegir el poema).

Fins la propera,

LLIBRE