Record

Un relat de: Grünewald

Avui he tornat a les aigües,
he sentit les onades de la mar,
he escoltat el cant de les orenetes,
he olorat el flaire enyoradís de les ones,
he recordat l'anhelat dia del passat...

Caminant per aquest indret
he reviscut moments bells, no oblidats,
he tornat a sentir allò d'especial,
allò que no puc explicar, però que,
veient-lo present em mi,
m'ha fet somriure amb nostàlgia voramar.

Quan passo per aquests paranys
penso més amb tu;
veig altres persones,
altres individus,
altres cossos,...
però no traspassen m'ànima,
enamorada per sempre de tu.

Si de veritat sabessis com et trobo a faltar...
el temps passa, sí,
però les lliçons apreses de l'ahir
no s'obliden, romanen en mon cor,
i em fan ser aquell qui soc.

Oh! Quin so el de les aigües,
les ones batallant contra les roques,
quin cant el dels ocells,
quina brisa poderosa:
que m'encomana la seva força i
em fa renéixer d'allò malaltís:
quin sospir,
quin goig,
quin remor a les orelles,
quin plaer pels sentits,
quina estima,
quin amor...

Sí, quin record.

Comentaris

  • Primer de tot[Ofensiu]
    brideshead | 10-06-2005 | Valoració: 10

    deixa'm agrair-te que em parlessis d'aquest poema en el teu comentari a "El record d'aquella platja llarga", perquè no m'hauria perdonat haver-me perdut la lectura d'aquesta meravella que has escrit.

    En segon lloc, permet-me dir-te que has estat molt agoserat de dir que el meu poema i el teu estan "relacionats". Gràcies per aquest elogi, però t'haig de dir que t'has equivocat molt, que la teva apreciació és totalment immerescuda, perquè, amb franquesa, no sé pas on has vist que s'assemblen. El teu és infinitament millor (i no creguis que t'ho dic per fer-te la pilota -això no va amb mi-). El teu és un record apassionat i bellíssim, amb unes paraules encisadores, tristíssimes, però tan i tan belles....

    Regellint-lo per tercera vegada, m'he trobat jo mateixa olorant el flaire enyoradís de les ones, m'ha semblat escoltat el cant de les orenetes, he cregut sentir les onades del mar.... m'ha fet tancar els ulls i he pogut imaginar el sentiment que tu tens, aquest enyor sense límit, aquesta estima, aquest amor.... i aquest record etern per sempre més.

    I quan has sentit un amor tan gran per una persona, crec que, encara que algun dia estimis algú altre, sempre hi haurà un raconet per aquell amor, mai l'oblidarem del tot, sempre ens acompanyarà, sempre serà una part de nosaltres.

    Et felicito de tot cor per aquesta obra d'art, de veritat et dic que per a mi ho és. Tot i que per tu et suposa un record molt trist, jo t'agraeixo que l'hagis compartit amb nosaltres.

    I no vull deixar també d'agrair-te el teu darrer comentari a "Anant-te descobrint..." Et confessaré que me n'han fet de preciosos, de comentaris, però el teu m'ha arribat d'una manera especial, creu-me. Gràcies!

    Una abraçada molt gran, no deixis mai d'escriure i de regalar-nos aquestes meravelles que ens regales!

    Ai.........! que quasi se m'oblida.... el meu vot convençudíssim per tu!

  • Gràcies Llibre[Ofensiu]
    Grünewald | 06-06-2005

    Gràcies Llibre pel teu comentari tan detallat(potser hauria de dir-ho en plural car acostumes a fer analisis ben pormenoritzats). Una salutació.

  • La mar...[Ofensiu]
    Llibre | 06-06-2005

    ...com a element originari del record. La mèmòria que es desperta en tornar a les aigües, en sentir les onades i escoltar el cant de les orenetes... I dins el record, l'enyor: Si de veritat sabessis com et trobo a faltar...

    Una absència que s'obre pas entremig d'altres presències... veig altres persones, / altres individus, / altres cossos,... / però no traspassen m'ànima, / enamorada per sempre de tu.

    I un record que, malgrat la melangia, és recuperat amb una certa complaença: Sí, quin record. (o això he rebut jo en llegir el poema).

    Fins la propera,

    LLIBRE






Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Grünewald

Grünewald

53 Relats

117 Comentaris

53024 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Nat a Barcelona, m'he inclinat per la Història de l'Art, però sempre m'hagués agradat fer filologia catalana. La poesia sempre m'ha agradat: llegir-la i practicar-la. Trobo que és un magnífic instrument per a expressar idees, conceptes, sensacions i sentiments de forma llire i expressiva. Ben mirat, la poesia és -com altres manifestacions- expressió per sobre de tot. Cal sentir-la, viure-la, respirar-la,... Poesia i vida és tot un, una unitat indestriable i totalitzadora. Així soc jo, així són els meus versos.