Record en flames

Deixa
que la nit vagi desfilant
el teixit de la nostra pell
i el so estrident
de les teves ungles,
que esgarrapen els cristalls
de la foscor,
no solapi
els teus gemecs.

El moment se'ns fa petit
entre els llavis de sucre.

Deixa
que la nit es quedi sense nit,
i el magma
que ploren els teus ulls
et cremi el rostre,
i el llit sencer.
Abraça'm,
deixa anar el fum
d'un últim sospir.

Prepara l'alcohol
de la teva saliva,
fem néixer un record
inflamable.