Raval

Un relat de: Jere Soler G

El vol del vent ballant pels llençols desbocats,
la vela d'un viatge
enllà de la xardor dels topants empedrats
al mar d'unes pupil·les.
Batec de sang bullint a la pell del carrer,
la casa i la botiga.
La vora del parrac, el grinyol del lleter,
la nena que s'ho mira.
El pa la por i el peix, la paraula i el pop,
el pap de la gallina.
El crit de l'eixerit, la cançó del begut,
la taula i la farina.
El fum i la ferum, la fortor i el desig,
el maluc i la figa.
El ball del botiguer, el xerric del metall
de la persiana antiga.
La cursa i el sarau, el gargall del gripau,
la casa de les nines.
L'ampolla i l'esgarip, el brivall adormit
dessota unes cortines.
L'eufòria i el neguit, el nèctar de l'oblit,
el gust de la malícia.
La fam el fem i el fong al rebost del forat
la nit que s'il·lumina.
El far del neó fred a rampeu de Colom,
la festa i la pastilla.
El fill que sent gemecs més enllà del seu llit,
la mare que somica.
El pare que no hi és, el budell que es contrau,
el germà que trafica.
El carreró moreu, el rellent del botorn
bufant per les sentines.
La llum del paradís al somrís de l'infant
quan torna a néixer el dia.
El plor que ningú sent als voltants del Liceu,
els déus que s'envestiguen.
El gat el gos i el jaç de cartró rebregat,
la gelor que barrina.
La baralla del boig, la besada del brut,
la malalta que crida.
La cassalla al quiosc, efluvi d'aiguardent
de cirera espoltrida.
La Criolla del Cid, els miralls i els valsets,
la minyona adormida.
Pols a Cal Sagristà, la "bombilla" i el flat
de la xarcuteria.
I a la Guàrdia el flamenc, al Juanito del sud
que el Dorado somnia.
A l'Asalto el taller, seminari de llums
per obrir les maries.
El Magrib i el romà, el color equatorià
del perfum de la Xina.
El renec i el rogall, la floreta i l'ullet,
el coco i la morfina.
La mandanga i Betlem, la beata i el ruc,
el ric i la "querida".
La pluja pels terrats, els ràfecs desbocats,
les escales antigues.
Les antenes i els nens, els amors clandestins,
el trontoll de les bigues.
Salabror de la mar pels rebrecs ennegrits
quan venteja el migdia.
El mercat i la mort, el sepeli i el goig
la ciutat adormida.
El tros de julivert de la iaia, al cabàs,
ran de la Boqueria.
La cançó del perdut, el clam de l'avorrit,
la foscor del turista.
El pit amb lluentons de llautó subhastat
de la princesa trista.
El tast del cabaret dels artistes vençuts,
el gall de la corista.
El brum el bram i el brou, la bonior i la bondat,
l'espècia de la vida.

Comentaris

  • Moltes felicitats![Ofensiu]
    Dolça Parvati | 11-01-2009

    Jo també he volgut celebrar amb tu aquest 5é aniversari de RC des d'un poema tan sensual.


    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC


  • felicitats, guapo!!!!!!!!! (un plaer tornar a llegir aquest poemàs)[Ofensiu]
    angie | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Esplèndid, exquisit[Ofensiu]
    Xantalam | 02-10-2008 | Valoració: 10

    Quin batibull de vida, què bé que ho has fet!

    Felicitats pel poema, me'l tornaré a llegir moltes vegades, i pel premi, ben merescut

    Una forta abraçada,

    Xantalam

  • Com el passeig d'un gat[Ofensiu]
    angie | 13-07-2008

    No puc més que elogiar-te. El poema té vida de carrer, com aquest barri tan artificial (per com ens el vénen) i en canvi, tan ple de senzillesa i humanitat. No suporto el fet que el tinguin deixat de la mà,com la Ribera (on vaig néixer) i la Barceloneta (ara en faran una remodelació, que fa por...). És un barri al marge del que transcorre a la Rambla, a la Ronda i al Paral.lel. És un cau d'ànimes anònimes, però que són les úniques que fan el "manteniment" d'aquest trosset de Barcelona, acollidor amb els estrangers i pirata conqueridor de molts tresors secrets...

    Fantàstica l'estructura, nano...

    angie

  • gypsy | 18-05-2008

    Un reguitzell de vides passen pel teu poema, esbossos
    d'existències i mirades atentes que observen l'entorn
    dels homes i les dones, dels infants i d'allò que els envolta, creant aquest món particular i únic, la seva llar en forma de carrer, d'aroma, de llum, de barri.

    I els mots que tot ho sembren, en recullen els fruits.

    felicitats sinceres, és molt bell, impressionant.

l´Autor

Foto de perfil de Jere Soler G

Jere Soler G

188 Relats

825 Comentaris

261300 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Aquests últims anys m'he allunyat una mica d'aquest web en el qual he passat moments fascinants. Hi vaig arribar al 2005. Potser sigui el moment de tornar-m'hi a acostar, tot i que ara no escric tant, faig més cinema que altra cosa; i estic una mica més diversificat, i una mica espatllat, només una mica.

Tinc un canal de YouTube de cançons:

... CANÇONS

També tinc un blog que està a punt de fer setze anys:

...:-))) : NUESA LITERÀRIA