Rampell solidari

RAMPELL SOLIDARI


Amb uns evidents senyals externs de pobresa et perseguien i t´estiraven del jersei fins que els deixaves alguna moneda a la mà. La roba que portaven, a part de bruta, era escassa com escasses eren les seves carns.
Amb l´expressió dels ulls ho deien tot; sense voler et recordaven que la teva posició econòmica era infinitament superior a la seva.
Només calia fer una ullada a l´entorn i veure els carrers enfangats i les cases de fusta tan destartalades que amb tota seguretat una ventada les faria caure pel terra.
Els porcs i les truges, els galls i les gallines, els gats i els gossos es passejaven empastifats pel teu voltant com si fossin els amos del poblat.
La natura, però, era generosa amb aquella gent. Uns arbres altíssims i frondosos amb unes fulles verdes enormes atapeïen les muntanyes mitjanament altes que envoltaven les cabanes. L´entorn era totalment verge.
Aquell paisatge asiàtic enamorava els estrangers que no paraven de fotografiar tot allò que els atreïa. Aquella barreja de misèria humana i riquesa natural els captivava d´allò més.
Una parella d´estrangers es fixaren en les corredisses dels menuts que ja tenien la lliçó ben apresa des que van néixer: incordiar els nouvinguts fins que obtenien quelcom a canvi.
-Que llestos són!- digué la dona- , tot recol·locant-se el seu barret de palla.
-I què et pensaves?. D´alguna manera han de sobreviure i nosaltres formem part de l´engranatge- afegí ell-.
-Sí, és clar. Quan veus tota aquesta gent vivint en aquestes condicions tan miserables et sents descol·locada i et planteges moltes coses.
-Com quines?- preguntà el seu home.
-Com que d´alguna cosa t´ha de servir fer aquesta mena de viatges. Nosaltres tenim una posició benestant, ells tot el contrari. Que mal repartit està el món, oi?.
- No tindràs pas alguna proposta, Dora estimada? Sorprèn-me!
- Doncs… més que una proposta és un fet. Aquesta comunitat es mereix rebre ajut econòmic per viure dignament. ¿ No et sentiries millor si et digués que la meitat dels nostres béns es quedaran en aquest racó de món?
Hi ha molts ventres per omplir. No creus que ja és hora d´omplir-los,estimat?
L´estimat tingué poques opcions d´escollir. Coneixia perfectament la seva muller i no li vingué gens de nou. Només li quedava una alternativa: proposar-li altres destinacions més benestants abans de que es ventilés el patrimoni que els quedava.