Cercador
Què podem fer...?
Un relat de: tardors- Compartir:
A poc a poc molt lentament,
La bena em va caient dels ulls,
veig el món tot diferent,
encès en flames, roent.
Mentre uns són escanyats,
els altres van rient.
Quin camí he de seguir?
Quin camí seguirem?
Encara no ho sé.
El que veig em fereix,
m'encén, em posa furiosa,
què hi pot fer un mateix?
S'hi ha de fer alguna cosa!
Em sonen a les orelles
paraules de revolució,
de la lluita, la victòria,
defensar tot el que som!
Si tothom sentís aquests mots...
Si volguessin canviar les coses,
si volguessin canviar el món!
Que no veuen com se n'aprofiten
De la nostra situació?
Farem que s'alcin altre cop
els punys de la revolució,
que s'escoltin els himnes
i les seves cançons.
Que la gent desperti ja
d'aquest llarg temps de son,
que es moguin,
que treballin,
que lluitin pel que són!
Comentaris
-
gràcies[Ofensiu]tardors | 23-02-2006
per seguirme llegint...! i gràcies també per afegir un coemntari malgrat el pok temps ke tenies! ;) la veritat és que tens raó, deunidó no amb els meus preferits? jeje però que elles siguin uns cracks no vol dir que tu tampoc ho siguis ;) simplement m'agrada el que escrius perquè no busques fer una obra de gran nivell literari, utilitzes un llenguatge planer, casolà, expressant directament allò que et surt del cor i si fa no fa jo intento el mateix. A més, m'he vist reflexada (com moltes altres, suposo) en bastants dels teus relats.
Gràcies a totes les que comenteu! quan comences a penajr cosetes sempre fa ilusió que la gent ho llegeixi i n'opini, ja sigui positivament o negativa! ^^
Un petonas a totes! -
Fa estona[Ofensiu]Perestroika | 23-02-2006
que et llegeixo i em transmets un no sé que, que m'empeny a continuar-ho fent.
si la gent llegis aquest poema, si la gent creies en la possibilitat d'una revolució... mentrestant, quatre llunàtics somniatruites lluitem contra allò que ens volen imposar a través de la paraula.
Agraïda pel teu comentari, t'escric un una de les meves visites per només un instant que dedico últimament a aquest petit raco, que ja és part de mi.
M'ha despertat una "sensació" especial veure'm als teus autors preferits, compartint espai amb dos gran cracks com la Silvieta i en Cesk! Bona tria has fet, eh!
Segueixo llegint coses teves! Una abraçada!
= Perestroika =
l´Autor
25 Relats
65 Comentaris
28993 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44
Biografia:
El vent comença a bufar suaument i les fulles de tons ocres i torrats es mouen al seu compàs sabent que tindran el càlid sòl del bosc com a destí final. Els arbres comencen a despullar-se sense cap pudor i ens mostren fins a l'últim racó del seu cos, desprotegit i ferm. Les mans a les butxaques, la bufanda fins al nas i els peus notant el cruixir de les fulles sota seu. El sol comença a pondre's i tot queda impregnat de la calidesa de la claror d'aquest moment únic, crepuscular, tastant així l'essència d'aquesta estació tan màgica, la que em va donar la benvinguda. La tardor em va allargar la mà embolcallant-me d'aquesta aura seva de nostàlgia, de sentiments a flor de pell, d'una boira matinera que inunda els camps de blat ja segats, omplint-me de les ganes de viure i de transformar en paraula escrita petits fragments de mi.----
No pretenc res, ni vull res. Simplement buidar el pap i compartir-ho amb els demés. Em diuen que sóc massa jove per segons què i a cops em sento massa gran. Qui m'entengui i els entengui, que ens compri.
De ben segur que llegir-vos serà tot un plaer!
----
"A els efectes de ser un membre immaculat d'un ramat d'ovelles, un ha de ser per sobre de tot, ovella"
A.Einstein
----
aralkat@hotmail.com
http://www.fotolog.com/clagaro/