Què passa quan no sabem fer poesia?

Sacrilegi!. M'ha encantat, atram!
I sí, passa exactament així :
Quan els mots atapeeixen les artèries
del pensament eximi,
i les paraules s'escridassen per ofegar-se
les unes a les altres,
és quan jo intento posar-hi ordre.

No me'n surto gaire:
sempre n'hi ha una que és protestatària
i obstinadament indòcil
amb el lloc que li he assignat:
llavors roman per sempre més existimada

Normalment em perdo una mica en llegir alguns dels teus relats i poemes, potser per l'abstracció, però en aquest, haig de reconèixer que he sabut fer-me'l meu...

Molt bo, de debó!

angie

o no l'és. No en sabem, de fer-ne.
Sabem follar el llenguatge?
Potser ejacular paraules?
Cagar mots putrefactes?

No podem dir
el que no volem dir
ni el que volem dir
doncs no sabem dir
ni dir ni dir ni dir

Allibera't. Encara més.

Crida.

Boig!!!!!!!!!

No es pas veritat que no en sapigues ,però jo et podria fer la mateixa pregunta al inrevés,només canvian poesia per prosa ,coses de la vida.
Endavant.