Què me passa?

M'he emocionat però no t'ho puc dir.

Les llàgrimes fan el seu camí pel meu rostre mentre torno a llegir el que has escrit.
No tenc paraules per expressar el que ara mateix sento
I si en tingues, no sabria que dir.

El que només era un pressentiment, ara va agafant forma.
Te sento lluny, sento que te perd, sento que me perds.
L'alegria que sento per tu no basta per calmar el meu dessassosec interior.

Què me passa? Per què em passa el que me passa?
La resposta és clara.

La llum que ha arribat a la teva vida
ha fet que em caigues la venda que portava als ulls
i m'ha fet ser conscient de la meva ceguera.

I ara que faig amb el que sento?
Em dol admetre que ha arribat el que no volia.
Em dol acceptar que ja sabia que això podia passar.
El meu cap treballa per poder donar una resposta de consol al meu cor.
Em toca viure el que m'havien dit.
Estic vivint el que creia que no me passaria precisament a mi.
Es dur acceptar el que hi ha.
Es dur acceptar la realitat.
Es dur viure el que jo negava.

Pero les coses que passen sempre tenen un perquè,
i tot i que ara no ho veig gens clar,
imagino, que el temps, que tot ho cura,
em donarà la millor resposta per poder seguir avançant.