Què és un poema en prosa?

Un relat de: Josoc

Poema en prosa?
Sempre parlo del valor de les paraules, però en aquesta ocasió em resulten insuficients, per expressar el que sento. Caldria saber fer un poema en prosa. Per una vegada estic d'acord amb la frase: "Una imatge val més que mil paraules".
Fa un parell d'anys vaig anar a Grècia, en viatge de vacances. En una de les moltes sortides que proposava el programa vam anar a Cap Sunior, a veure la famosa posta de sol. Vaig fer fotos, és clar. I una d'elles serveix ara de fons de pantalla del meu ordinador. M'encanta. I no sols pel record que m'evoca, no, és ella en si. Cada vegada que obro la pantalla em fa la impressió que aquell raig de sol que hi ha quedat plasmat, m'arriba viu i real. Travessa les roques i pampallugueja sobre les aigües del mar tornant-les irisades. El cel té un color peculiar... A l'hora de tancar-la, la pantalla, em resisteixo a fer-ho, no voldria perdre aquella vista que tant m'agrada. Simbolitza el final d'un dia, d'un temps, podria ser també una representació de la tardor. Per què? Perquè sembla que s'acabi el regne dels dies assolellats. I fins i tot em fa pensar en la meva circumstància. Estic a la tardor de la vida. Una vida que no ha estat malament, en general. Com aquest sol que s'amaga, parcialment rere les roques, com dient adéu, acomiadant-se, però brillant encara...
Potser estic més sensible que de costum, a vigílies d'una operació, no pas molt greu, però que m'amoïna fins el punt de fer-me pujar la pressió per complicar més les coses.
Puja la pressió, puja el sucre, no puja l'ascensor que justament ara està en obres, el metge que o no hi és o no parla... tot talment com el sol a punt d'amagar-se. Però demà (o un dia o altre) tornarà a sortir potent i brillant per enlluernar-me. D'això es tracta.

Comentaris

  • Encís en prosa[Ofensiu]
    Unaquimera | 24-02-2011

    Un relat tan grat de llegir com una passejada a prop del mar irisat un dia assolejaqt de cel blau i net... o un capvespre en què es pot contemplar la posta del sol... o una matinada quan s’observa l’aurora i reneix l’astre que ens il.lumina...

    Tant el panorama que m’has fet imaginar amb la teva prosa, com les paraules que has utilitzat i que podrien formar part d’un poema lloant el sol, estan plenes d’un gran Encís

    T’envio una abraçada potent i lluent,
    Unaquimera

  • Em sorprèn...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 18-01-2008 | Valoració: 10

    ... pels registres que tens tan diferents, en el relat anterior el de "Va de metges" passava per una periodista que escriu sobre un dia en el metge i els seus fills, en aquest la veig més poètica, i després diu que una imatge val més que mil paraules, vosté o tu i jo sabem que no, que l'art i les paraules són una mateixa cosa, potser no hi hagen paraules per a explicar una cosa però ací està la màgia i ací és on entra l'art, la fotografia, la pintura, en definitiva l'inconscient. Tu ja ho saps això però t'ha enlluernat la fotografia, però i els instants en que has parlat amb els amics en hores llargues de plaer, o has llegit un bon llibre o ens hem llegit ací a relats, pensa-ho Josoc, i no et dones per vençuda, la paraula ho és gairebé tot. Vinga menys filosofia i vaig a dormir que demà he d'anar a treballar i ja són dos quarts d'una. Petons i una abraçada, amiga.

  • Hola amiga[Ofensiu]
    brumari | 06-11-2007

    Aprofitant una estona de calma he entrat a la teva pàgina i veig que el dia 18 estaves en vigílies d'una operació, una mica amoïnada i un xic malenconiosa. Confio que a hores d'ara el teu paisatge haurà canviat.

    Què és un poema en prosa?, preguntes. Doncs mira, un poema en prosa és el que tu has escrit parlant de la posta de sol i de la tardor de la vida. Un bell poema.

    La tardor és la meva estació preferida, sempre ho ha estat (el meu pseudònim en fa referència) i, amb millor o pitjor fortuna, li he dedicat un munt de versos.

    De totes les metàfores que m'inspira la tardor, la que més em complau és la de les seves nits tan llargues per donar cabuda a tots els somnis.

    Escriu aviat, per delectar-nos i explicar-nos com estàs.

    Una abraçada,

  • Diuen els ...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 21-10-2007 | Valoració: 10

    ... que saben que provoca més mals el ser sord que estar cec, perquè no podem comunicar-nos amb els altres tot i que podem veure moltes coses però la comunicació és d'allò més important. A mi m'agrada viure el present jo estic en la meitat de la meua vida però no patisques que l'operació si no és greu eixirà bé i tu tornaràs a ta casa i amb tots nosaltres a relats en català. Has de donar molta faena encara i molts contes que et llegirem tots nosaltres, el que et deia, allò d'una imatge val més que mil paraules, no m'ho crec, si una persona no pot escriure ni parlar la fas una desgraciada però si només no pot veure, li queda la paraula per a expressar els seus sentiments més profunds, per a contactar amb el món exterior. No et sembla? Vinga petons Josoc i espere que tornes a escriure'ns un altre relat prompte, potser després de l'operació, ja veuràs com no serà res.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

129 Relats

523 Comentaris

114564 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.