Què és el Mediterrani?

Un relat de: niqmad

El Mediterrani. Des d'un punt de vista ecològic, es podria dir que és un mar tancat i amb un cicle de renovació d'aigües molt llarg, envoltat de concentracions urbanes altament denses i contaminants, on hi desemboquen rius que travessen zones altament industrialitzades. Des del punt de vista de l'autopropaganda de la Generalitat de Catalunya; el Mediterrani és una de les principals zones del món per a recorreguts de creuers, els quals tenen Barcelona com a port principal. A partir d'aquí, des d'un punt de vista més cínic, es podria dir que ‘el Mediterrani és un pou de merda per on hi naveguen turistes molt rics, generalment dels EUA, en closques de nou realment cares i luxoses'. Aquests turistes rics, generalment dels EUA, que naveguen pel Mediterrani, ho fan en forma de capital; són potencials productors de beneficis; si se'ls passeja per mars, ports i ciutats, generen beneficis a l'empresa que s'encarrega del seu transport, als lladres de les ciutats, i als comerços d'aquestes -entre altres-. I els creuers amb què naveguen, també són acumulacions de capital, permeten obtenir beneficis dels turistes.

A part d'aquests creuers, pel mediterrani també naveguen altres naus que transporten capital, petrolers, transports de contenidors immensos amb matèries diverses, etc. I es que és aquesta la imatge que s'ha venut sempre del Mediterrani: un lloc en què des de temps remots, hi han circulat tota mena de productes i de gents, on els herois de la mitologia grega ja feien turisme fa més de 3000 anys, i on els grecs, els romans i els fenicis (però sobretot els grecs i els romans), van escampar la civilització cap a unes terres bàrbares. S'ha parlat molt el Mediterrani com a ‘bressol de la civilització occidental'; a través d'Egipte, Grècia, Roma, els fenicis, els àrabs, etc., s'hauria creat la civilització actual, la forma més evolucionada d'organització social; teòricament basada en "la democràcia", també d'origen mediterrani, és clar.

Però de fet, potser si que és al voltant del Mediterrani on s'originaria, almenys en part, aquesta situació. En concret, al Pròxim Orient. No va ser l'únic lloc on van sorgir societats estatals en èpoques molt prematures, però si en d'altres llocs aquestes societats havien restat aïllades i van acabar desapareixent, al Mediterrani no es van quedar aïllades. Diferents societats estatals van entrar en contacte i tot fent que altres zones es convertissin en societats estatals, de manera que totes acabarien interconnectades i depenent les unes de les altres. En aquesta zona, quan les societats estatals no podien assolir el capital suficient per a controlar les contradiccions internes, i la població explotada cada vegada estava més ofegada, s'expandien; envaïen una nova zona o una altra societat estatal, i l'explotaven, però al seu torn, es feien dependents d'aquesta entrada de capital; mentre que la societat envaïda cada vegada s'integrava més en l'esquema de l'invasora. Així, quan una societat estatal entrava en crisi, el sistema no desapareixia, i el seu capital acumulat solia ser reciclat per una altra societat estatal; havia aparegut el mateix esquema que avui dia s'anomena civilització occidental.

Aquell sistema de societats estatals interdependents que es va formar al Pròxim Orient, es va anar escampant, ja que l'expansió era l'única manera de controlar les pròpies contradiccions internes. D'aquesta manera les terres que envoltaven el mediterrani acabarien integrades de ple en el sistema, un model que els romans acabarien d'escampar pel mediterrani i més enllà.

Encara que avui la cosa ha canviat força -almenys pel que fa a l'aspecte superficial-, l'esquema bàsic continua sent el mateix; aquell sistema ha anat sobrevivint a totes les crisis, i actualment s'ha escampat arreu del món, queden pocs llocs que encara no hagin estat fagocitats. Perquè, no es pot negar, hi va haver crisis, també va ser a l'Est del Mediterrani on hi va haver les primeres revolucions (salvant les diferències), en què els explotats, s'haurien fet forts en els espais on l'ameba estatal no hauria pogut arribar, i haurien atacat vaixells, caravanes, i fins i tot estats sencers. Però com que el sistema estava interconnectat, i mai no van caure tots els estats que el formaven, aquest sempre es revitalitzava, i després d'un breu període de dispersió de les acumulacions de capital en una zona, una altra societat estatal hi agafava les regnes de l'explotació.

Així doncs, tot el tràfec mediterrani d'aculturacions, colonitzacions, decadències, etc. que hem estudiat durant anys, es tracta d'això, de l'expansió d'un sistema que permet a uns viure del que treballen els altres; i és això del que n'és origen el Mediterrani.

Actualment, el Mediterrani és una part més d'aquest sistema, ja no té sentit com a entitat pròpia, ja que el sistema s'ha escampat arreu del món. El Mediterrani n'és tan sols, la part més antiga, la casa més vella de la ciutat. Ara mateix, la major part de zones que envolten el Mediterrani, ni tan sols són centres principals, sinó que deriven per la posició de semiperifèria, o de centres subalterns, ja que els centres principals (o el centre principal, més aviat), s'han traslladat fora d'aquesta àrea.

D'aquí a uns milers d'anys, els arqueòlegs del futur (si aquesta ciència encara existeix tal i com l'entenem avui dia), estudiaran les restes de recipients de Coca-Cola tal com avui dia estudiem les restes de ceràmica micènica, fenícia, o romana. I com quan trobes ceràmica romana a la Península, quan hi trobin llaunes de refresc parlaran amb els mateixos termes: aculturació, decadència, conquesta…

Només em queda una pregunta; com serà la pròxima crisi que afecti el sistema?

Comentaris

  • Vena prehistoriadora...[Ofensiu]
    niqmad | 04-01-2006

    De fet és la conclusió d'un treball sobre l'origen dels sistemes estatals al Pròxim Orient de fa uns 3.300 anys... Encara que sembli estrany. És de quan estudiava història i anava per arqueòleg! :P Ja veus, i al final he acabat treballant de periodista. Gràcies, un assaig així no atreu gaires lectors...

    Pel que fa a 'La palla', no m'ho vaig prendre negativament, al contrari, el meu comentari era per intentar aclarir el perquè del to del text.

  • Aquest m'ha encantat!![Ofensiu]
    angie | 04-01-2006

    La vena periodística latent, eh?

    Parles del Mediterrani com un bé comú al qual li han anat canviant la jaqueta, l'han vestit de diferents colors i l'han utilitzat en campanyes, sense demanar-li permís...
    Aquest bell blau on ens sumergim a l'estiu, també escup restes de deixalles i es veu tintat per residus tòxics, s'envelleix amb la història i no lluita perqué no pot....no el deixariem.

    Un relat molt intel.ligent i amb una conclusió brillant, de debó...

    Perdona si els meus comentaris van impregnats de prosa poètica però és innevitable....
    El comentari sobre "La palla" no era una crítica, em sembla molt ben escrit, ja t'ho vaig dir, però la lectura se'm fa massa contundent.
    Està clar que la poesia no s'hi conjugava gaire... ni ho pretenc...

    Una abraçada (mediterrània)

    angie

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

niqmad

22 Relats

96 Comentaris

76634 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Sóc de Barcelona, on vaig néixer el 1980. Sóc periodista però he fet tota mena de feines, des de Pare Noel algun Nadal, a arqueòleg, passant per mosso de mudances, veremador... Sempre m'ha agradat escriure, i intento fer-ho sovint , encara que a temporades m'és més complicat.

Si voleu saber més coses, visiteu el meu bloc: http://www.niqmad.net