Embús

Un relat de: niqmad

Els cotxes avancen poc a poc, cada un al seu torn. Deixo el fre, aixeco el peu de l'embragatge, avanço uns pocs metres, i paro. Així ho faig jo i ho fan tots els conductors. És tard, com que és hivern ja no hi ha llum i tothom frisa per tornar a casa. Però hi ha cua. I curiositat… Veig les sirenes uns centenars de metres enllà, ja m'ho sospitava: un accident. Almenys sé que quan hagi passat les sirenes, el trànsit tornarà a fluir sense problemes, però encara haig d'arribar-hi. Els minuts es fan llargs i continuo avançant a cop de pedal, en una conducció avorrida que ni la música pot solucionar. Només veig els llums dels cotxes de davant, plens de conductors plens de tedi, com jo. I les sirenes al fons, blaves i ataronjades, policia i ambulància.

No hi ha gaires distraccions i acabo de sortir de la feina, a més, tinc el cervell mandrós. Alço els ulls i veig les sirenes més a la vora, ja puc veure els cons que la policia ha posat per aïllar l'accident, però encara no veig què ha passat. El del meu davant també mira, i el de l'esquerra. Repeteixo la mateixa operació mecànica per avançar uns pocs metres una vegada, i una altra, i una altra…Ja veig els cotxes de la policia i l'ambulància. Els agents han tallat mitja autopista, però es veu tot. Avanço més, però no miro endavant, miro l'accident. Són dos cotxes, un ha xocat contra la tanca de la via i l'altre l'ha envestit pel darrere. Destrossats.

Ja no miro la carretera, gairebé hi sóc i avanço d'esma. Em concentro en l'espectacle. Sembla que ja s'han endut algun ferit, però veig un braç que penja del cotxe que ha envestit el primer. Així que m'hi acosto, ho veig millor, i avanço poc a poc per veure-hi tots els detalls. El braç és d'una noia jove, tacat de sang, duu polseres. Quan passo més a la vora, li veig el cap enfonsat damunt el volant; ja no li fan cas, és morta. El té tort cap a la dreta duna manera estranya, i em mira. Els ulls oberts, sense vida, es claven en els meus. Era bonica, de pell molt blanca, cara agradable i pit generós però ferm. Ara té una ganyota estranya a la cara que la deforma. Li surt sang de la boca, que potser també havia estat bonica però ara sembla un remenat de carn i dents mal posades.

Un clàxon em fa adonar que m'he quedat aturat, i avanço uns quants metres de cop. L'altre cotxe no es veu tan bé, però mentre hi passo a la vora treuen un cos petit del darrere, embolicat en una manta isotèrmica d'aspecte metàl·lic. Només veig un peu que penja, desmanegat. Deuria tenir nou o deu anys.

I ja no n'hi ha més, policies feinejant i un que m'esguarda amb les ninetes fixes mentre ho observo tot. No sóc l'únic, tots els conductors tenen el cap girat, tots ho mirem amb una barreja de curiositat, fàstic i atracció. La sang sedueix, la pena arriba més tard. Avanço i me'n vaig a sopar. Miraré una pel·lícula i a dormir; les notícies no, em molesta veure morts de gana i desgraciats mentre menjo.

Comentaris

  • Vaig treballar...[Ofensiu]
    Montseblanc | 05-02-2017

    ...més de vint anys en una empresa força lluny de casa, hi anava cada dia en autobús, per dues autopistes diferents. Més de vint anys... Et pots imaginar si en vam trobar d'accidents, les cues que vam fer... El que més recordo és que quan passàvem al costat del sinistre tota la gent del bus que anava asseguda al cantó contrari s'abalançava cap a les finestres que donaven a l'accident, per veure-ho tot bé. Uns quilòmetres abans, tot Déu s'estava queixant de les cues i de l'efecte tafaner. Uns quilòmetres després tots parlaven de si havien vist sang o un mort o si no hi havia hagut ferits (aquesta darrera circumstància semblava que els decebia una mica...). Som així.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

niqmad

22 Relats

96 Comentaris

75356 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Sóc de Barcelona, on vaig néixer el 1980. Sóc periodista però he fet tota mena de feines, des de Pare Noel algun Nadal, a arqueòleg, passant per mosso de mudances, veremador... Sempre m'ha agradat escriure, i intento fer-ho sovint , encara que a temporades m'és més complicat.

Si voleu saber més coses, visiteu el meu bloc: http://www.niqmad.net