Puta

Cada dia t'obres de cames set o vuit vegades, si tens sort. Els caps de setmana a la nit, sense els clients de sempre, la cosa és més aviat de boca, tastant gustos poc nets a l'ombra de qualsevol portal mig amagat. I és que ets un reclam que, malgrat el greix que et penja entre els pantalons i el top, funciona prou bé. Qui ho diria. Però cada dia que passo per la vostra plaça, allà on s'uneixen el carrer de Sant Ramon i el del Marquès de Barberà, t'hi torno a veure, lluint el ros fals i el somriure de fàstic que t'ha quedat gravat amb els anys. No em sé imaginar que la teva cara hagi transmès mai alguna mena d'atractiu, però segurament s'ha fet a base de tastar glops infectes i simular orgasmes. Potser és això el que et troben, l'evident mentida, el poder de la tortura lenta que canvia algú. O potser ni tan sols van tan lluny, qui sap si només volen un forat que s'ompli amb diners.