!Que buenos son, que nos llevan d'excursión!

Un relat de: aurora marco arbonés

¡QUÉ BUENOS SON, QUE NOS LLEVAN D'EXCURSIÓN!

Ja em perdonareu que hagi posat aquest títol a un relat en català, però ves, reminiscències de la meva vida d'estudiant, és el primer que em va venir al cap i el que em va semblar més adient. Perquè, en realitat, no és que anem de viatge, és que ens hi porten. No sé ben bé quin és el propòsit de tanta amabilitat per part de l'administració. Suposo que desitgen tenir-nos contents, que vegem món i que gaudim del merescut descans, atès que som la generació que més anys ha cotitzat a la Seguretat Social. Bé, hi ha gent que diu que existeixen estadístiques demostrant que aquests viatges escurcen la vida del turista/jubilat, degut als molts incidents que ocasiona, i que d'aquesta manera l'Estat s'estalvia les pensions, però això deu de ser una llegenda urbana i jo no m'ho crec. I ara! És que hi ha gent molt mal pensada pel món.
Naturalment estic parlant de la prestigiada institució de l'IMSERSO. Que per cert, formar part d'aquest grup tan selecte és una ocasió única i irrepetible per a qualsevol estudiós del comportament humà. I no és que els jubilats siguin diferents de la resta de la població, ni de bon tros, sinó que durant els esmentats viatges es produeixen uns canvis d'actitud dignes d'interès. En tant que acompanyant de cònjuge jubilat i per tant membre de l'expedició i element actiu amb totes les conseqüències, he pogut observar que aquesta metamorfosi es deu a que el fet d'estar lluny de l'estreta vigilància de fills/es, gendres, nores i metges de capçalera, transporta els afortunats iaios a la feliç època de l'adolescència.
Parlant de fills, ja queda enrera el temps en que aquests s'apressaven a acomiadar els pares a l'autocar, sense poder dissimular la satisfacció que els produïa el perdre'ls de vista durant uns dies. Però vet aquí que en aquesta actitud s'ha originat un canvi radical: "Mama, a veure si torneu aviat, que ja sabeu que l'Arnauet i la Neuetes us estimen i us enyoraran molt." "Doncs mira, nena, després de Mallorca, ton pare i jo ens hem apuntat a un viatge a Istambul", replica la iaia-cuinera-cangur-a-jornada-completa:" I és que els joves, com ja sabeu tots, decideixen ser pares a una edat en la que podrien gairebé ser avis, i els avis, besavis.
L'aspecte físic dels jubilats presenten similituds en els diferents sexes. Elles es presenten a l'autocar acabades de sortir de la perruqueria, amb una gran diversitat cromàtica de metxes i reflexos, talls de cabell a l'última "page", guarnides amb roba nova i les seves millors joies. Ells polidets, però com sempre.
Ja des dels moment de la sortida, els jubilats, que com tots els éssers humans, són animals gregaris, s'apleguen en grupets segons afinitats i, durant l'estança al lloc de destí, prendran junts tots els àpats, s'apuntaran a les mateixes excursions i passejaran plegats, elles sempre al davant, aturant-se a totes les botigues "perquè, és clar, bé els hem de portar alguna cosa a la família." Al final acaben comprant un collaret per la filla, un cendrer d'artesania local amb la inscripció "Record de..." per la jove, samarretes pels néts i una gorra de mariner amb escut nàutic pel fill, tot i que no ha navegat mai ni pensa navegar en sa vida. Ells, els marits, al darrera de la comitiva, com sempre.
Durant el viatge, és necessari fer varies aturades, ja que la majoria són consumidors impenitents del Seguril. Llavors les dones van en peregrinació a la recerca del lavabo del parador, ocasionant unes cues que no s'acaben mai. "No sé què hi fan tantes hores al lavabo", comenten ells amb un to un xic sarcàstic. Bé, doncs ja us ho diré jo, a risc de ser massa explícita. Si en lloc que baixar-vos una senzilla cremallera per a fer les vostres miccions, haguéssiu de netejar la tassa humida del vàter, baixar-vos mitges o pantalons, faixes, calces i canviar-vos les dellonses amb ales, imprescindibles per la incontinència urinària, ja veuríem el temps que trigaríeu vosaltres, tot sigui dit sense gens d'acritud.
Bé, després d'aquest incís sobre els alleugeriments corporals, tornem al tema de fons. Un cop a l'hotel, es produeix un dels moments culminants del viatge amb L'IMSERSO: l'entrada al MENJADOR!!! Fastiguejats de verduretes, brous, carn i peix a la planxa i grans quantitats d'aigua mineral per a netejar el ronyó, els jubilats, (la que subscriu s'inclou a les dolenteries) davant la abundància i varietat del bufet lliure, es llencen amb voracitat canina com si no haguessin menjat des de la guerra del 36, i omplen a vessar els plats amb tota mena d'aliments rics en grasses, fècules, salsetes i sucres. Ataquen les olioses patates fregides, els arrebossats, els pastissos i el tintorro sense pietat i amb un entusiasme que es tradueix en presses i empentes de por que no s'acabi la manduca. En una setmana acumulen uns quilets que els costarà sang i llàgrimes el desempallegar-se'n. Però mentrestant són feliços fent maleses i entremaliadures, lluny de l'ull crític del facultatiu.
Ara bé, tots aquests excessos alimentaris s'han de cremar. I ara és quan arriba el segon punt estrella del viatge: l'hora del BAILONGO. Abillades elles amb lluentons i xals i polidets ells, com sempre, emprenen amb alegria desbordant el camí que els mena a la pista i remenen sense treva l'artritis, les hèrnies i les vàlvules coronàries que estan "mira-me-y-no-me-toques", sigui a ritme de tangos, pasodobles i rumbes o de balls grupals assajats amb la monitora a les onze o'clock del matí. Elles, naturalment amb roba esportiva: pantalonets bermudes, samarretes i calçat còmode; ells polidets i amb la mateixa roba, com sempre. .
Ep, parlem-ne de la monitora. Acostuma a ser una joveneta esplèndida de longitud i latitud (l'expressió pertany a l'escriptor Josep Maria Prim i Serentill), que provoca els comentaris plens de picardia d'ells i les mirades sornegueres d'elles, que saben que per molt que els seus marits facin gracietes, mirin i remirin, a la massissa no la tastaran pas. Per tant, riuen felices davant de la gresca que provoca la monitora quan, en jugar al bingo, fa al·lusió a alguns numerets extrets de les arts amatòries del Kamasutra. Ai, què seria d'un hotel per l'IMSERSO sense monitora, centre d'atenció d'un personal àvid d'entreteniments! Seria (per comparar-ho amb alguna cosa ) com un brou sense l'os del moll.
I així, menjant pels descosits i ballant com a possessos es van escolant els dies un rera l'altre fins que cal tornar a casa, amb les ensaimades de cabell d'àngel lligades amb un cordill (que quan arribes a l'aeroport de Barcelona ja es veu d'una hora lluny on has estat hostatjant) i amb la recança de tornar a les verduretes i a l'aigua fresca, però AIXÒ SÍ, amb la nostàlgica il·lusió de retrobar la família, especialment els néts.


Comentaris

  • Veig amb sorpresa[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 12-11-2009

    que no t'havia comentat aquesta magnífica descripció del que és una sortida amb l'IMSERSO.
    Què ben reflectides totes les situacions! Ballaruques, menjars sense límits, descans d'àvies cangur-cuineres etc...I què t'haig de dir dels aspectes físics?
    He estat deu dies a Menorca amb L'IMSERSO, ( per cert, aquest nom ha quedat obsolet i ara té el pompós nom de "mundo senior) i, sense atipar-nos com a lladres, ni balls, ni bingos, el meu marit i jo hem gaudit d'uns dies meravellosos.
    Ha estat la primera vegada i t'aseguro que no serà l'última.
    Felicitats una vegada més, Aurora, per aquest relat, fotografia EXACTA de la realitat.
    Petons.
    Nonna

  • Amb mirada curiosa i irònica[Ofensiu]
    Unaquimera | 09-03-2009 | Valoració: 10

    Ei, Aurora, jo la conec aquesta cançoneta del títol!
    El cas, però, és que quan la sentia, sempre hi havia un trosset més de cantarella, després de la coma i abans del "que", que consistia en un "los hermanos Escolapios" o "las hermanans Trinitàrias" o "los padres Marianistas" o "las madres Teresianas", saps?
    Es veu que llavors el que interessava era fer les excursions en família, perquè sempre es portaven parents a prop, jajaja!

    Ara parlant seriosament del teu relat ( no sé si podré fer-ho, la veritat ), t'he de dir que m'ha entusiasmat aquest tractat sistemàtic, extens, afectuós i divertit sobre el fenomen en qüestió: crec que fas molt bé en dedicar-te a l'estudi i retrat de casos i coses que, gràcies a la teva mirada curiosa, irònica però "carinyosa", humorística sense crueltat, detallista sense excessos, ens fa gaudir de la crònica i esperar amb ànsia la propera...

    De moment, t'envio una abraçada amb considerable latitud i longitud,
    Unaquimera

  • En la teva línia...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 05-03-2009 | Valoració: 10

    extraus tot un contingut humorístic i entranyable de situacions quotidianes. Tens una facilitat increible per portar a lector fins a la teva història i fer que hi participi i gadeuxi de cada situació. El títol m'ha semblat genial!
    Una abraçada, bonica.

  • Gràcies per la benvinguda.[Ofensiu]
    Armari | 04-03-2009

    Soc nou i encara no domino Relatencatalà. Has estat la primera en saludar-me i aixó m'ha agradat molt.
    M'encanta la poesia i et demano perdó per no valorar-te el teu relat ja que sóc negat, per ara. Espero poder-ho fer més endevant i per descomptat que tu seràs la meva autora preferida encapsalant la llista. Repeteixo, gràcies.

  • sis minuts molt ben aprofitats...[Ofensiu]
    Romy Ros | 04-03-2009 | Valoració: 9

    Avui, dia gris i anodí, amb la lectura del teu relat he tingut els sis minuts més ben aprofitats del matí...M'agrada el teu humor mordaç, desenfadat del retrat reflexiu que fas dels viatges de la tercera edat. Quina bona descripció humorística i detallada dels viatges del Imserso i quin retrat més bó de dones ben abillades i posades mentres ells van polidets i senzillets..."com sempre", ja ho dius tu. M'has alegrat el dia, m'has fet recordar que ser jove es porta dins, cosa que sovint oblidem...

  • iaios i iaies[Ofensiu]
    josep casanovas olmos | 04-03-2009 | Valoració: 10



    Una crítica mordaç adereçada als tràfecs de la tercera edat. Aquesta generació d'iaios i iaies que gaudeixen de la crisi més que ningú, perquè no en tenen. No obstant, els queda el remordiment de la que pateixen els seus fills mentre es desfoga'n a Benidorm o en algun que altre balneari. Sort d'ells, que tenen una vellesa envejable. Ja veurem si a nosaltres no ens tocarà ballar i menjar en la cuina de casa amb una mica de sort.

  • Molt bo.[Ofensiu]
    Armari | 01-03-2009 | Valoració: 10

    Sóc un autor pendent de editar i he llegit el teu relat sobre la 3ª edat, que jo diria que és la millor de totes si es té salun i el cor jove.
    M'ha agradat el teu estil desenfadat d'escriure però que pica on ha de picar i dius veritats com a punys. Seguirè llegin-te si m´ho permets.

  • Animals gregaris[Ofensiu]
    franz appa | 28-02-2009

    Doncs, sí, el tema escollit és sens dubte "una ocasió única i irrepetible per a qualsevol estudiós del comportament humà.". Com bé dius, no és que el grup "selecte" sigui especial, sinó que el fan així les circumstàncies, l'excepcionalitat de la situació, el lloc, la cohesió que comporta (el gregarisme innat), etc. En fi, allò que fa que un grup tancat en un espai/temps determinat desenvolupi conductes també específics que fan molt rellevant la seva anàlisi.
    Una cosa similar al que aprofiten aquests horribles realities de la tele. Què fa diferent un relat com el teu del reality? Evidentment, el filtre, la gràcia, la selecció i l'exposició. I moltes altres coses amb què s'amaneix la literatura (enfront de la brossa).
    Una abraçada, un plaer llegir-te.
    franz

  • Altres cops no m'han fet cap gràcia[Ofensiu]
    riuvermell | 28-02-2009

    els seus relats, i crec que algun cop he estat una mica cruel amb vostè. Però en aquest relat en concret i com jo he viscut escenes com les que descriu amb bon ritme, doncs aprofito per saludar-la i encoratjar-la a seguir per aquest camí. Tot i que he vist alguna coseta en construcció, que no podria descriure, doncs sóc lector poc preparat per corregir un text, però sí per determinar que li falta alguna coseta, però són coses de lectura en veu alta que es poden solucionar.
    Ja veu, no sempre ensenyo les ungles.

  • Complert[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 27-02-2009 | Valoració: 10

    Un Relat minuciós...pas a pas.... complert.
    Jo no he viscut encara aquesta experiència.
    M'envolten temptacions, de deixar-me portar.

  • D'entrada m'has enredat![Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 25-02-2009 | Valoració: 10

    D'entrada m'has enredat! Pensava que parlaves d'èpoques passades.
    Relat molt en la teva línea. Aconseguit, àgil, senzill.
    T'ho dic sempre... tu ves escrivint!
    - Joan -

  • He gaudit de l'excursió [Ofensiu]
    Alberich | 25-02-2009 | Valoració: 10

    Com si hi hagués anat.
    Un relat fresc i àgil amb aquella punta d'ironia i de bon humor que el fa amè i d'agradable lectura.
    Retrates amb bon estil el perfil d'una certa i jove comunitat, amb uns bons tocs i subtils pinzellades coloristes.
    Per molts anys.
    Ramon

  • Quina enveja que tinc![Ofensiu]
    nuriagau | 24-02-2009 | Valoració: 10

    Pel títol, pensava que ens explicaries una excursió escolar, però, el relat resultant ha superat les meves expectatives.

    Quina sort que tens de poder gaudir d'aquests viatges, els que som quarentins no tindrem aquesta sort. Diuen que treballarem fins passats els 65 (M'estic referint als docents). Pobra de mi, no sé pas si ho resistiré!

    Un relat genial, simpàtic, irònic, divertit... No t'haig oblidat de cap detall: el vestuari, el dinar, el ball, el bingo...

    Gràcies per regalar-nos quatre minuts d'humor.

    Núria

  • Ai, los padres Escolapios! jeje[Ofensiu]
    angie | 24-02-2009

    El títol molt bo. (M'has fet recordar la cançó de la Trinca)
    Un relat amb un sentit de l'humor característic, on t'enfots una mica del fet de fer-se gran i dels viatges per jubilats, que tenen per escriure més d'una història, jeje. Ritme i narració fresca.
    Ens els descrius com una bacanal ociosa, on tot val.
    Et llegeixo sovint, encara que no et comenti massa. De la teva bio destaco això que dius de desenvolupar l'humor com arma de defensa (ja s'ho podrien aplicar més d'un)

    angie

  • No hi he arribat ...encara[Ofensiu]
    entortilligat | 24-02-2009 | Valoració: 10

    pero despres de llegir-te, ja voldria tenir el dret de fer un d'aquests viatges.
    Ho descrius tant be i acollidor i real que, es com si hi hagues estat.
    No m'he pogut acabar el riure ni la joia de tornar-te a llegir amb aquesta ploma tan lleugera i engrescadora que tens. Ets una escriptora de padre y muy señor mio...

    Felicitats Aurora Marco.

Valoració mitja: 9.9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

2682 Comentaris

213108 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.