Quan tot acabi

Potser tot acaba
sense preludis
ni drames,
Potser si.
Potser ens preocuparem
d'acabar bé,
o potser de no acabar.
Potser les ones no seran
de cinquanta metres,
ni tremolarà el sòl,
i no hi aura crits
ni histèries col·lectives,
ni tan sols fanatismes
d'última hora.
Potser els Estats Units
no donaran missatges de tranquil·litat
en forma de bomba nuclear
i no hi haurà herois
ni condemnes.
Potser ni les ombres quedaran
quan tot s'apagui,
i no hi haurà cap arca
per la salvació.
- Hem passat de la supervivència
a la sobrevivència.-
Potser el silenci
ens anirà embolcallant
i ens farà callar a tots
en un instant,
un cop de dalla.
I, quan tot acabi,
no quedarà memòria
per sagnar.