Quan més lluny et sembli estar...

Un relat de: Tona

Quan més lluny et sembli estar, aproparé el món a les teves mans.
Quan més fosc et sembli veure-ho tot, jo encendre el llum per fer el camí més fàcil.
Quan més amarga la vida et sembli, jo endolciré el teu destí amb paraules fetes de caramel.
Quan creguis que tot s'acaba, i ja no queda res, construiré tot el que vindrà després.
Quan pensis en problemes que ni tan sols es poden solucionar, buscaré fins a sota les pedres perquè et puguis tranquil·litzar.
Quan hagis de cridar ben fort, jo espantaré els teves pors fins que desapareguin.
Si has de plorar, plora...sempre hi seré per eixugar les teves llàgrimes amb una abraçada.
Quan creguis que l'aire et falta per seguir respirant, obriré totes les finestres.
I si veus que no et queda cap sortida, sempre tindràs la meva porta oberta per sentir-te lliure.
Quan no tinguis veu després de cridar al vent, jo ho faré per tu fins que em sentin els núvols.
I si la calor et molesta tan que no pots ser tu mateix, manaré al sol que s'apagui i no cremi més.
O si la pluja t'entristeix, posaré un paraigua al planeta, perquè no en vegis ni una gota.
Quan el dolor de la vida se't clavi en el teu cor, sempre et curaré...et donaré tot el meu amor.
Demana'm l'impossible, jo ho faré possible per tu.
Quan estiguis sol, jo estaré amb tu.
Quan et falti una ma, tindràs les meves dues.
Quan no puguis ni caminar, la meva força t'empenyerà a seguir endavant.
Demana'm qualsevol impossible, menys un, que et deixi d'estimar.

Comentaris

  • Ostres![Ofensiu]
    cabopolonio | 22-11-2004 | Valoració: 9

    Que maco...com és nota que donaries tot pels teus amics...jo també ho faria , també em trobaria amb el mateix problema , no puc deixar d'estimar.
    un petonàs i ànims!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tona

Tona

48 Relats

92 Comentaris

62742 Lectures

Valoració de l'autor: 9.28

Biografia:
Tan és com em dic en realitat: Tona ja m'agrada i molta gent em coneix amb aquest, diga-li nom, diga-li abreviatura, diga-li sobre nom.
Un 13 de Gener de fa 20 anys, vaig veure per primer cop la neu desde la finestra de l'hospital d'Igualada, en braços de la meva mare.

Ara visc submergida en aquesta societat com una adolescent més, sempre però, intentant portar la contrària i lluitar per allò que realment val la pena: una llengüa, una cultura... un país.

La meva addicció a escriure no sé pas d'on prové.
Desde els 6 anys que guanyava premis literaris a l'escola, fins ara, amb 18, que els meus relats estan penjats a la xarxa, les lletres m'han tornat boja.
Cada paraula és mol més que una taca sobre un full. No puc descriure-ho. Crec que tot el que una paraula, o una estrofa pot arribar a tansmetre, és la única cosa que no es pot explicar amb paraules.
Bé, ja començo a emparanoiar-me.

Tots els meus escrits estan inspirats en la realitat, tot i que no son tots autobiografics. L'amor, sobretot, ocupa un gran espai en la meva vida.
Van dedicats a persones diferents, a situacions diferents, a enamorats diferents....

Espero que us agradin!
un petó
Tonaaaa!


miyazawa_forever@hotmail.com