QUAN ENS BESEM

Has fet la carta als reis?
En paper o electrònica?
Sigui com sigui, segur que els reis ja l'han rebuda.
També encara que només la tinguis arxivada al pensament.
Ja saps que els reis són telepàtics i no necessiten cap transcripció del pensament.
I segur que t'estimen i la teva il·lusió es farà realitat.
Jo no l'he feta la carta.
Ni tan sols l'he pensada.
I no perquè sigui un descregut, que ho soc, sinó perquè ja m'han portat
el millor regal que em podien portar,
per inesperat,
perquè és un regal que ja havia rebut
que ni en el millor dels somnis pensava que podria tornar a rebre.
I és que hi ha dues menes de reis.
Els que fan realitat les il·lusions
i els que te'n porten d'il·lusions.
Els meus reis són d'aquests darrers,
dels que et porten il·lusions.
Potser no saben que te les porten,
perquè ni les has demanades
ni ells les poden portar
com es porta un regal per satisfer il·lusions.
Perquè aquestes il·lusions no tenen cos,
no es poden tocar,
és un alè
i una ventada
i un descobriment de quelcom que intuïes que hi era,
però sense la percepció de la seva realitat
i una connexió que només pot existir
quan et trobes amb els reis.
Però, tot i no tenir cos,
fa vibrar,
trontollar,
elevar
i omplir de pletòric benestar els cossos.
Tu les coneixes aquestes emocions
perquè les has viscudes,
a la teva manera,
perquè cadascú de nosaltres les viu a la seva manera
i només hi ha un moment màgic
en què podem sentir com se sincronitzen,
com tenim la certesa absoluta
que són la mateixa emoció,
un moment en què tots donem
sense prendre res.
Quan ens besem.