Cercador
Quadern de París. i 4
Un relat de: franz appa- Compartir:
Com un sospir, a penes
l'esguard que es creua amb el teu pel carrer
s'allunya entre la multitud,
s'endinsa en la distància
duent-se una part de la brisa urbana
que t'havia fuetejat abans a tu
... ....
Com un lleu i prolongat sospir
la certesa que una pell amiga
t'hauria ofert i donat redós
i l'amanyac trist d'un comiat
amb regust de cafè amarg.
... ...
Els ulls que ara em veuen passar
pels grans bulevards mentre
de l'Opéra a République
vaig a l'encalç d'un breu atur,
són idèntics i repetits als meus,
que sotjaven entre els vianants
desprevinguts.
Mentre jo, també un sedentari client
d'un qualsevol cafè obert
a l'aroma indestriable del bulevard
pensava en la partida
que caldria iniciar.
20 de setembre de 2002
Comentaris
-
Passejada[Ofensiu]Unaquimera | 24-03-2008
I el darrer poema sobre París i l'amor, com a presència i absència, esdevé una cadena de notes, de sensacions, d'imatges aixecades a partir d'un sentit: un esguard com un sospir... una certesa i un comiat... una set i un aroma... una partida definitiva que és un començament.
No només una ciutat pot ser eterna i obsequiar llum... no tots els fars són de pedra, ni tots els mapes es poden representar damunt un paper...
Ha estat una agradabilíssima passejada per París i el sentiment la que m'has proporcionat amb el teu Quadern: m'has despertat records i m'has regalat punts de vista nous, he recorregut del teu braç carrers i he girat cantonades i he contemplat, amb enyor i serenor, emocions amb el batec del Sena com a remor de fons i la nostàlgia com un sol prudent.
Merci, mon ami!
T'envio una abraçada com un pont que salva corrents i distàncies,
Unaquimera
-
...final de trajecte...[Ofensiu]deòmises | 06-03-2008 | Valoració: 10
de vegades el viatge és llarg però esdevé breu, de vegades aquesta brevetat dol endins del pit.
Digues-me que has arrencat fulls d'aquest quadern, que els tens guardats... Són versos sentits, meravellosos.
Gràcies pel passeig parisenc, de veres. d. -
No sabia que t'agradava el van Morrison![Ofensiu]gypsy | 27-02-2008
disculpa, t'he de llegir amb calma!
adoro el Van!
:) -
BRISA URBANA[Ofensiu]somniseva | 25-02-2008 | Valoració: 10
Parles de la brisa urbana, quelcom invisible i que tots compartim, sense ser-ne completament conscients. Però el que tu veus, jo no ho veig i el que jo veig tu tampoc, però continuem compartint la brisa. I agraeixo que la brisa que no puc gaudir jo, me la facis sentir a la meva pell, sobretot si és la brisa de París, la meva ciutat somniada. I qui sap, cada moment que passa és una nova partida.
El problema és si hi vols jugar. -
París som tots[Ofensiu]Dolça Parvati | 23-02-2008
M'ha commogut com ens has acompanyat, o has permés que t'acompanyàrem, en aquest viatge teu per la nostàlgia i la malencolia, dues paraules que porten el sentiment enganxat al significant tan íntimament que no es podrien anomenar d'altra manera. Aquest París del teu mapa dels sentiments que ha esdevingut, per la màgia dels mots, una ubicació al nostre mapa, al dels nostres cors.
Has aconseguit que poguem veure una ciutat no des dels edificis, ni des de les imatges, sinó des de les teues emocions, ara nostres també. Un luxe per a qualsevol visitant, independentment que haja estat o no a París.
Un bisou, et à bientôt.
Valoració mitja: 10
l´Autor
150 Relats
933 Comentaris
168335 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes
Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.
El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:
(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.
Correu a: antiartistes@gmail.com