Pus social

Un relat de: Queralt Bach
Tinc els ulls que no els puc obrir
els tinc plens de pus social
si obro és per voler tancar,
trencar amb tot el que m’envolta,
el desig m’emporta.

Em crema la pell la mirada,
no vull veure més vitrines,
ni somriures en conserva,
ni la por feta rutina
ni el silenci que em governa.

Vull sortir-me dels marges,
desfer-me dels motllos vells,
trencar miralls i paraules
i fer del crit un estel
que s’enlairi sense permís.


Comentaris

  • Si vols...[Ofensiu]
    llpages | 27-07-2025 | Valoració: 10

    pots. Desfer-se del que t'ennuega, fàcil de dir, difícil de fer. Escriure aquest bell poema és el primer pas cap a l'alliberament, una catarsi que t'empeny cap el que desitges. Força!

  • protector[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 27-07-2025

    tant de bo

    la pus es sanació, un esglaó esglaïat menester menant a la naia


    si hi ha pus.....hi ha vida...
    estimem-la.

  • Resposta[Ofensiu]
    Queralt Bach | 26-07-2025 | Valoració: 10

    Hola Helena,

    Escric sempre desde primera persona e inclús en tercera persona. No és una poesia que vaigui sobre mi mateixa. Es una crítica social, entenc que es pugui malinterpretar. Sempre utilitzo molta metàfora.

    Gràcies per el teu comentari, igualment ho agraeixo.

    Una abraçada

  • Obre els ulls...[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 26-07-2025 | Valoració: 10

    Bon dia, Queralt Bach:

    Et recomano que obris els ulls i que et desfacis d'aquest pus social, ja sé que pot arribar a ser difícil, però es la millor cosa que pots fer per a tirant endavant. Ànims i ja m'explicaràs si ho aconsegueixes.

    Una abraçada i bon estiu,

    Helena