Puc estimar-vos?

He tret el cap en un moment de calma per la vostra finestreta, i he trobat aquests versos que ja havia llegit, però que avui m'han semblat diferents.

No deixa de ser una interpretació lliure, però a mí no em fa la sensació que parlis de dues persones, sinó més aviat de dos elements. Terra i mar.

La terra et dona pau, apareix ferma sota teu, i això dóna una seguretat i una calma que sembla que descriguis en el poema.

D'altra banda, el mar, el que et dóna les onades. Perquè al mar és traidor, perquè sobreviure al mar depèn de tu, i aquest neguit d'haver de lluitar contra les ones és el que fa que te l'estimis més encara. I és per això que et dóna guerra, contraposada a la calma de la terra.

Però en el fons, no podries viure sense cap de les dues. Perquè per una persona, tan important és sentir la calma i la seguretat ferma, que li proporciona certa tranquil·litat per viure, com el neguit i l'esforç, que l'ajuden a reafirmar-se en ella mateixa, i a superar-se cada dia.

En fi, que no deixa de ser una interpretació més, i potser estic errant al cent per cent, però confio en la llibertat de interpretació de la poesia.

Un bes salat i ferm.

Salz.

la cançó de la Trinca "corason loco" damunt la d'en Machin que diu Lavinia, mira avui m'han destacat un relat, no surt als darrers publicats que parla des de el punt de vista de les dues senyores que comparteixen un senyor ...

Uaaaau! El trobo molt original.. Quants cops et pares a pensar i estàs fet un lio de si estimes a una persona o a una altre.. o que coi! A dos a la vegada! Perquè no?
Estimar a dos persones clar que si, a cada persona l'estimes diferent i t'aporta coses que l'altre no i viceversa i et fa sentir complet.
Que si s'ajuntessin les dos seria ideal, però suposu que ens hem de conformar amb el que hi ha i acabar escollint perquè si jugues al final pots quedar-te sense res.
Gràcies pels teus comentaris tan dolços! Encara m'ho creure... jaja que va! Si ets l'amu OhCapità! Ja em parlava bé de tu la Clara i per lo que veig no s'equivoca!^^

un bolero molt antic la tornada del qual deia "como puedo amar a dos mujeres a la vez". clar que ara que recordo acabava "... y no estar loco". Si tu ho aguantes i elles també, doncs... crec que et diran que sí, perquè una persona que diferencia cadascuna amb els arguments que tu exposes en el poema, de ben segur que t'ho diran.

Petons

persona se l'estima d'una manera diferent, no?

En el teu cas una et dóna pau. L'altra et dóna guerra. Perquè cadascuna d'elles és distinta i l'encís de la relació, per força, rau en aquest tret diferencial.

"Puc estimar-vos?" Des del moment en què ho preguntes, és que ja ho fas. Ja les estimes. És una pregunta que més aviat pretén sentenciar el que ja és, el que existeix.

Jo crec que et diran que sí: pots estimar-nos.

Salut!

LLIBRE

No t'ofenguis però m'ha recordat exactament que de vegades s'estimen dues persones a la vegada, tu pero una cosa, i tu per l'altra, i entre tots dos t'omplen el cor!!! Felicitats per escriure-ho tan perfectament.

Carai! Quin capità! Es nota que portes la mar a les venes... La teva biografia fa referència a les ones, els teus relats (els que he llegit) tots fan referència en algun punt del mar, o les sirenes, o les onades... de la mar en general!

N'ets tot un admirador!!! Ho trobo molt bonic!

"Que les aigües et duguin cap als teus somnis, i les ones et transportin a les platges del teu destí" ( mig improvisat, però no està malament del tot... jajajaja )

Que tinguis bona mar!!!
Ciao!

el quart cop que el llegeixo! i només dir-te que em va encantar ja el primer cop!

Felicitats!

Thalassa

Gràcies per els teus comentaris, que per cert, espero que tornin aviat, i per la teva poesia, nova, jove, original, i amb uns versos magnifics
felicitats!!!
xivi

ens parles de dos amors que necessites per viure. Un d'ells et regala, pau, felicitat, "no he de respondre per res"... l'altre et dóna guerra, et neguiteja, "he de correspondre per tot". L'un t'ofereix calma, l'altre onades.
Però potser no ens parles de dues dones....
Capità, he llegit i rellegit el vostre poema..... m'ofereix tantes lectures!
Ho heu sabut dir sàviament, heu portat el lector pel camí fàcil, però el rerafons del poema us diu a vós mateix que heu de triar, per això els demaneu als vostres amors si podeu estimar-los alhora...
Un 10 capità, per la vostra sutilesa, i per la vostra bona escriptura!
Ah! sapigueu que teniu l'honor de comptar amb el meu primer comentari del nou any!
Un petó... mentre espereu aquesta albada.

hola OhCapita!!
la poesia recórre per les teves venes! és veritat perquè no es pot estimar a dues persones a la vegada? Jo crec que si, hi ha moltes maneres d'estimar a una persona.
Gràcies pel cometari!!
SALUT!PETONS!

a més i més de descriure, amb quatre pinzellades, les dues personalitats tan diferents, però que a tu et complementen de puta mare... ho dius d´una mena de manera tan original... que et fa ser DIFERENT i és el que et dóna un lloc en la POESIA...
crec que la pitjor crítica que pots fer a un escrit és que... "s´assembla a... em recorda a... diu si fa o no fa el mateix que..." ( i més amb temes tan remenats com els que tracten d´amors...
el poema pot tenir èxits insospitats, se´t pot escapar de les mans... i ja et veig en el veler... mar endins... experimentant històries de pirates poètics, fent TRIOS a l´alta mar ( je je je )
FELICITATS ... no et queixis si per la teva culpa t´haig de dir una vegada més:
Oh Capita = OH REI!!!!! ( je je je )

Pots estimar tothom, Ohcapità!! Hi ha res més bonic que estimar? Quin sentiment més noble!! Estima i molta gent aprendrà de tu.

Un petó, de part meva, t'ho mereixes.