Cercador
Prove d'agraïr-te...el tenir la vida amb tu.
Un relat de: l'home d'arena- Compartir:
Perquè
vius a dins de mi
immediata,
real i fresca,
com una estranya mixtura
de sang i fruita.
Perquè
vius a dins de mi
tothora,
com un corrent què res interpreta,
fent i deixant fer.
Perquè
vius a dins de mi
dreta,
resolta, lliure,
salvatge,
i com un càntir degotes davant meu
tot el sentit de la vida.
Perquè
vius a dins de mi
sempre generosa,
omplint-me cada mossa i desraó
del què tu saps i tens de sobra.
Perquè
vius a dins de mi
vessant llum i relleus
a sobre aquesta obaga
què nia on m'estic.
Perquè
vius a dins de mi
i et rius, i jugues, i et commous
amb totes les botelles missatgeres
què la mar maldestra mai no s'endú.
Perquè vius,
perquè ets,
perquè som
sempre allà on allarguem la mà,
perquè em tens,
perquè et tinc...
perquè mai no en tenim prou
l'un de l'altre.
Comentaris
-
Serà l'Alzheimer???[Ofensiu]F. Arnau | 23-01-2007 | Valoració: 10
El cas és que quan estava llegint el teu esplèndid poema, m'ha vingut al record una cançó d'Ovidi Montllor (Perquè vull)...
Diu així:
"Plovia aquell dia. Perquè vull!
Perquè tinc ganes que plogués!
Sortia ella de casa. Perquè vull!
Perquè tinc ganes que sortís!
Tenia jo un paraigua. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de tenir!
Vaig dir-li de tapar-la. Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'ajudar!
Va dir-me: "Encantada". Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'encantar!
Va arrapar-se a mi. Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'estimar!
Vam viure un món preciós. Perquè vull!
Perquè tinc ja ganes de viure'l!
Després vàrem parlar. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de parlar!
Vam volar pel món. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de volar!
Vam volar pel món nou. Perquè vull!
Perquè no m'agrada aquest!
I el vam veure millor. Perquè vull!
Perquè sé que és millor!
Vam menjar el més bo. Perquè vull!
Perquè sé que es pot menjar!
Van viure amb gent preciosa. Perquè vull!
Perquè estic tip de la contrària!
Tot era meravella. Perquè vull!
Perquè estic fart de fàstics!
Tot era de tothom. Perquè vull!
Perquè tot és de tots!
I acabo la cançó. Perquè vull!
Tot comença en un mateix!"
La cançó es troba al LP "Un entre tants..."
Una forta abraçada... i perdó per la parrafada.
FRANCESC
-
Queda del tot provat[Ofensiu]Frèdia | 19-01-2007
amb aquest poema tan fresc, tan senzill i tan ric alhora. És curiós el que m'acaba de passar. Després de llegir el teu poema, he llegit el comentari de "ginebre" i el trobo tan encertat que em reitero en el que et diu i me'n vaig a veure que escriu. Uissss quin rodolí que m'ha sortit!
Fredia -
Com un lletania...[Ofensiu]ginebre | 19-01-2007
la música?, la consciència?, la poesia?, l'amor?, la bellesa???
És, sense cap mena de dubte, allò que et salva.
Un poema optimista, vital i " humorós", amb ales, lleuger i una última estrofa que és, diria, apassionada més no poguer!
Admiro la llengua que fas servir, aparentment col.loquial però amb algunes paraules especials, ben triades, que enriqueixen molt sense ser pretencioses.
M'agrada molt la teva poesia, gens hiperbòlica, ni metafòrica, sinó que és clara i transparent com l'aigua de la fontclara...aixó!
M'en vaig a llegir en Joaquim Sala i Femenia.
Fins ara!
