Propera parada

Un relat de: magalo
Passatgers d’un tram de vida
que comparteixen vagó,
cares que no s’expressen
trànsit de forasters,
esquerps i passius per fora
ballant al ritme del tren,
amagant somnis, projectes,
idees i pensaments,
un munt de plans que viatgen
a la mateixa estació

Tot d’ànimes que no saben
que la distancia els apropa,
comunicant-se energia
pels túnels dels sentiments,
amb somnis gairebé idèntics,
batecs a un mateix compàs,
amb connexió a catenàries
que els duran a un sol destí
que te propera parada
a un món que creuen feliç.



Comentaris

  • Parada o Moviment[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 19-12-2011 | Valoració: 10

    Bona història.... Quan vivia a Sant Pol de Mar els meus viatges en tren també connecten amb molt del que expliques. El vagó de tren és també un món vivèncial enriquidor i silenciós.

  • Estem envoltats[Ofensiu]
    T. Cargol | 16-12-2011

    de gent com nosaltres! Però, entotsolits, ens és força difícil percebre la identitat.

  • Proximitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-12-2011 | Valoració: 10

    Al tren, al metro o a l'autobús compartim proximitats sense saber-ho. Ara però, els mòbils ens ho faciliten més. Tothom explica de tot a tothom, sense saber-ho. Quanta gent fa el mateix recorregut diari que fem nosaltres, sense saber-ho? M'ha agradat molt llegir les teves reflexions d'un món tan poètic com els trens. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Bonic poema...[Ofensiu]
    free sound | 13-12-2011 | Valoració: 10

    cadascú cerca i troba la seva felicitat.
    Diferents pobles, diferents racons,
    distintes realitats i varies emocions.
    La vida és plena d'estacions.
    A vegades cal parar-ne o seguir-ne a altres racons.
    L'expressió surt de l'emoció.
    Gràcies pels comentaris.

  • La parada del tren[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 13-12-2011 | Valoració: 10

    Ara no tant, però quan vivia a Sant Pol de Mar, agafava sovint el tren de Rodalies i he connectat molt amb el teu Relat. Un perfil humà de molts humans.

  • un poema que desprèn...[Ofensiu]
    joandemataro | 12-12-2011 | Valoració: 10

    sentiment de solitud, incomunicació entre éssers que tenen les mateixes mancances i que es necessiten...
    molt bonic marta

    una abraçadeta
    joan

Valoració mitja: 10

l´Autor

magalo

163 Relats

484 Comentaris

116707 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com