Cercador
Propera parada
Un relat de: magaloque comparteixen vagó,
cares que no s’expressen
trànsit de forasters,
esquerps i passius per fora
ballant al ritme del tren,
amagant somnis, projectes,
idees i pensaments,
un munt de plans que viatgen
a la mateixa estació
Tot d’ànimes que no saben
que la distancia els apropa,
comunicant-se energia
pels túnels dels sentiments,
amb somnis gairebé idèntics,
batecs a un mateix compàs,
amb connexió a catenàries
que els duran a un sol destí
que te propera parada
a un món que creuen feliç.
Comentaris
-
Parada o Moviment[Ofensiu]Joan G. Pons | 19-12-2011 | Valoració: 10
Bona història.... Quan vivia a Sant Pol de Mar els meus viatges en tren també connecten amb molt del que expliques. El vagó de tren és també un món vivèncial enriquidor i silenciós.
-
Estem envoltats[Ofensiu]T. Cargol | 16-12-2011
de gent com nosaltres! Però, entotsolits, ens és força difícil percebre la identitat.
-
Proximitat[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 13-12-2011 | Valoració: 10
Al tren, al metro o a l'autobús compartim proximitats sense saber-ho. Ara però, els mòbils ens ho faciliten més. Tothom explica de tot a tothom, sense saber-ho. Quanta gent fa el mateix recorregut diari que fem nosaltres, sense saber-ho? M'ha agradat molt llegir les teves reflexions d'un món tan poètic com els trens. Una forta abraçada.
Aleix
-
Bonic poema...[Ofensiu]free sound | 13-12-2011 | Valoració: 10
cadascú cerca i troba la seva felicitat.
Diferents pobles, diferents racons,
distintes realitats i varies emocions.
La vida és plena d'estacions.
A vegades cal parar-ne o seguir-ne a altres racons.
L'expressió surt de l'emoció.
Gràcies pels comentaris. -
La parada del tren[Ofensiu]Joan G. Pons | 13-12-2011 | Valoració: 10
Ara no tant, però quan vivia a Sant Pol de Mar, agafava sovint el tren de Rodalies i he connectat molt amb el teu Relat. Un perfil humà de molts humans.
-
un poema que desprèn...[Ofensiu]joandemataro | 12-12-2011 | Valoració: 10
sentiment de solitud, incomunicació entre éssers que tenen les mateixes mancances i que es necessiten...
molt bonic marta
una abraçadeta
joan
Valoració mitja: 10
l´Autor
163 Relats
484 Comentaris
116707 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94
Biografia:
Terrassa,En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.
Marta
mgalobardes2@gmail.com