Cercador
PROPERA PARADA... COR CENTRE
Un relat de: Jordi Abellán Deu- Compartir:
on multitud de gitanos
i estudiants ofereixen roses.
Només una en tinc per a regalar
a una dona a qui el meu cor pertany.
Rosa que amb el cor
són símbols d’amor.
Vermells, ambdós, com la sang
que em recorre les venes
i també en les d’ella empeny la vida.
Des dels la punta dels dits
fins l’indret més recòndit,
tota flueix des del centre,
allà on tot s’agita.
On sang, amor i esperança es mesclen.
Des d’on amb veu ofegada i delerosa,
et reclamo i et crido amb anhel.
Confiant en que els ecos dels batecs,
la reverberació de l’amor
que surt de l’estació origen,
creui muntanyes i valls,
travessi rius i estanys,
i a la fi ressoni a estació termini.
Propera parada...
El teu centre, el teu cor.
Comentaris
-
La rosa de l'amor[Ofensiu]aurora marco arbonés | 14-05-2015 | Valoració: 10
No sé si sempre ha estat així, però avui en dia i especialment des que es celebra el dia de Sant Jordi, la rosa vermella com la sang dels enamorats simbolitza l'amor per una persona única i especial.
Ho has descrit molt bé, i és molt original el concepte del viatge que té com a destí el cor de la persona estimada.
Una abraçada -
Molt bonic[Ofensiu]brins | 28-04-2015 | Valoració: 10
Un bell poema d'amor escrit amb paraules plenes de tendresa; paraules...que surten del cor.
-
Fe d'errades[Ofensiu]Jordi Abellán Deu | 28-04-2015
A L'onzè vers el text ha de ser com segueix:
Des de la punta dels dits -
Cor de poeta[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 27-04-2015 | Valoració: 10
Un cor de poeta hi veig per aquí dalt. D'aquells que treuen gotes de llimona per millorar la cervesa fresca. Un poema escrit amb tot el cor del món i que omplirà la pell de vermellor d'ella. Una forta abraçada, Jordi.
Aleix
-
molt bonic[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 27-04-2015 | Valoració: 10
M' agrada molt
Montse
Valoració mitja: 10
l´Autor
149 Relats
250 Comentaris
102620 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.
El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.
En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.
Una abraçada relataires.
Jordi
P.D.
Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.
Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.
jordiabellan@gmail.com