projecte dolç-amarg

Un relat de: arua87
Divagant dins una ficció ensucrada,
de dies es perd, de nits emergeix en somnis
Recórrer un anhel, un record, una espina clavada.
A vegades no es real, a vegades ho es més que cap altra cosa.

Si et penso em busques, si et busco marxes corrents
i escapes com el temps fuig entre suspirs.
Però oneges un punt de partida, més enllà del què veig ara,
Un truc a l'infinit, on viu la màgia, on som tots hostes sense casa,
on som de mel, on no t'amagues, on vens i ets jo, jo teva encara.

Sóm comediants d'una novel.la, no hi ha guió sense borrada,
les ombres tornen a pensar-se, a creure's belles, poderoses…
i vegades son fredes com el glaç.

Pensaments que són figures papiroflexes que es pleguen,
però el glaç les fa paper mullat.
Figures molles que no s'aguanten en aquest pesebre real,
Incertesa que ens embriaga, destí creuat, som eterns convidats.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: