Cercador
prêt a porter
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
Entre les mans desperta
un dia com un altre,
amb el mateix patró, tallat.
Me'l poso per vestit,
perquè en mi creixi
la seva llum minvant.
Amb ell neixo de nou,
i deixo que, en morir,
s'endugui un poc de mi
com a penyora.
Comentaris
-
Caram, quina poeta![Ofensiu]Florenci Salesas i Pla | 05-04-2007
Llegint aquestes poesies m'agafa com vergonya i tot.
Quin plaer descobrir poetes bons de debó! -
Hola, Teresa.[Ofensiu]brumari | 18-03-2007
Aquest poema no és cap prêt a porter.
Són versos fets a la mida de la teva sensibilitat.
I, per l'etern miracle de la bona poesia, el lector se'ls pot endur posats.
Et felicito.
Una abraçada
-
Preciós, Teresa...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 17-03-2007 | Valoració: 10
es difícil, molt, descriure en tant poques paraules la quantitat de sensacions que ens expliques. Un poema deliciós, com molts d'altres que t'he llegit, però tot i que ja m'hi tens acostumada, aconsegueixes sorprendre'm cada cop que passo per aqui.
Una abraçada ben gran