Presència

Un relat de: Jimbielard

*



No hi ets

I al no ser-hi ha marxat tot
No em sents ni et veig
Ni em veus,. Ni et sento
Ni tan sols resquícies,

No hi ets

Ni una olor, ni un record.
El soroll d'una paraula mal escrita
Llegir la teva veu
Dibuixada en un paper.

No hi ets

Renèixer en l'enyorança
I restar esperant el teu retorn
Escoltant el teu silenci
Com fa renèixer la teva presència.
És la darrera tasca que faré per mi
Car insòlit benefici no espero ser assolit

Els merescuts guardons
Pengen de la bella paciència
Mentre la flama de les nits
Que enllumenàvem es va extingint.


Comentaris

  • ESPERANT, ESPERANÇAT[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 06-11-2008 | Valoració: 9

    Que aquest amor important, faci acte de presència.

  • deu ser[Ofensiu]
    ANEROL | 06-11-2008 | Valoració: 10

    una gran pèrdua per a tú

  • Pèrdua[Ofensiu]
    Unaquimera | 05-11-2008 | Valoració: 10

    El teu relat parla, evidentment, d'una pèrdua.
    I dic evidentment perquè el primer vers, que es repeteix com un batec, que torna un cop i un altre com una onada, ho deixa clar: "No hi ets".
    De seguida que l'he llegit, he tornat els ulls cap al títol, sobtada. I llavors, he entès.

    Es pot extingir la flama, no t'ho discutiré, però el que vam veure mentre il·luminava, podem intentar no oblidar-ho. I aprendre. És un petit consol...

    T'envio una abraçada de rebenvinguda,
    Unaquimera

  • Jimbie![Ofensiu]
    bocidecel | 04-11-2008 | Valoració: 10

    Quanta tristesa per un silenci, per una absència!

    Resta sols
    l'ànima eixuta
    assecada de llàgrimes
    corcada de tristesa
    Sagna la ferida
    de le pàgines
    pel silenci
    que dia a dia s'infla
    de paraules no dites
    per l'absència.

    Caldrà omplir-se de les paraules ja dites, permanents en l'ànima, mentre esperes el retorn possible.

    Una abraçada retrobada.

Valoració mitja: 9.75

l´Autor

Foto de perfil de Jimbielard

Jimbielard

71 Relats

252 Comentaris

90520 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona durant l'any del baby-boom i haig de fer cua per qualsevol cosa. He viscut sempre a Sant Andreu de Palomar, un poble mil·lenari annexat a Barcelona cap al 1897.
Fa poc que escric però he descobert que en gaudeixo i m'apassiona.
M'he anat fent gran, descobrint coses noves, aprenent el que m'agrada i el que no...

Per això us animo a fer qualsevol comentari que agraeixo per endavant.



https://joansamfainablog.wordpress.com/