Preludi i Fuga

Un relat de: diesi

Voldria abraçar-te i dir-te
que el que et vaig dir aquell dia
era mentida.
Que encara t'estimo,
que són ximpleries.
Però em deixes marxar.

Em deixes marxar
pels carrers foscos
d'una ciutat cremada.
El cel és infinit
i en cada estrella
hi ha un bocí de mi.

Hi ha un bocí de mi
en cada paraula de les teves.
Que estrany trobar-te
en aquesta escala vella.
Ofeguem l'orgull amb vi
i brindem per nosaltres.

Brindem per nosaltres
aquesta nit d'il·lusions foradades.
Deixa'm estimar-te una mica més,
perquè voldria abraçar-te
i dir-te que encara
somio que no em deixes marxar.

Comentaris

  • Molts dels teus poemes[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 26-10-2008 | Valoració: 10

    palesen un cor ferit, malferit, diria jo. Però totes les ferides es poden guarir, malgrat sigui a força de temps i tu ets molt jove i encara que , de moment, et sembli impossible, ho aconseguiràs.
    Ja t'he dit més d'una vegada que m'encanta com escrius, però ara hi torno.
    Gràcies per tot, diesi i una forta abraçada.

  • Preciós...[Ofensiu]
    Cincdos | 07-07-2008 | Valoració: 10

    com sempre, el teu estil.

    a vegades no tot surt al gust del consumidor, sempre hi ha temps per rectificar, sempre hi ha temps per lluitar.

    sempre una passa endevant.

    un petonet maca.

  • què et puc dir?[Ofensiu]
    ixnuir | 29-06-2008 | Valoració: 10

    ja saps que tot el que escrius m'encanta

    el títol de connotacions musicals m'ha atret cap a un poema on ens parles d'una fuga, d'un desamor que tu no desitges (i corregeix-me si m'equivoco) però jo et donaria un consell/recomanació: de cada amor fugaç recorda'n el que va ser com a experiència i no en recordis només l'últim instant, fent-ho així evitem el regust amarg i sentim més pura la dolçor dels petons i la calidesa de les mirades.
    (uff, m'ha quedat molt poètic, no?)

    bé, el que et deia al principi natàlia: fantàstica com sempre

    bon estiu!

    adrià

Valoració mitja: 10