Potser ens quedem sols

Potser ens quedem sols
en el moment
que partim
els somnis
a trenc d'alba.

Potser ens quedem sols
quan deixem que la flama
cremi la foscor
i descobreixi
la buidor
de les nostres nits.

Potser ens quedem sols
quan intentem existir
més enllà
d'aquest poema.

Potser ens quedem sols,
poc a poc.

Potser ens quedem sols
amb l'eco
de les nostres
carícies.

Potser ens quedem sols
amb el sol trencat
i el record
que no sap
on amagar-se.

Potser ens quedem sols
cada cop
que ens diem
adéu
i despertem
amb aquella suor
de gel.

Potser ens quedem sols.