Pots passar-te les nits...

Pots passar-te les nits
mirant el sostre,
extirpant els límits
d'horitzons morts.

Pots passar-te les nits
repetint l'autòpsia
fins que no quedi cadàver,
ni ombra, ni plor.

Pots passar-te les nits
Digerint les notes
d'una simfonia buida,
muda com la tardor.

Pots passar-te les nits
arrencant-te crostes
de tots els teus records.

Pots passar-te les nits
escopint-me el rostre,
fent-me l’amor.

Pots passar-te les nits
descobrint els astres
Que se’t claven al cor.