Porcellana

Un relat de: Emelkin

Atura't,
crec que et sagna el pas.
Sembla que vas decidir
oblidar els records
i mesclar-los
amb la pólvora
d'aquell tret.

L'home va caure,
poc a poc,
com si el silenci
el portés
en braços.
Mentre l'eco
encara es queixava
arreu del carrer.

Per un moment
vas dubtar
si la bala
no havia impactat
contra el teu pit.

Havies clavat
la punyalada,
Sigilosament,
a l'espatlla
de la seva dona,
que l'endemà
et somreia
amb aquells llavis
esquerdats.

La metralla dels records
va buidar-te el cervell
i vas oblidar-ho
tot.

Vas implantar-te
records de plàstic
i vas començar
la nova vida.


Avui caminaves,
recordant alguna fotesa,
i la cicatriu s'ha obert
sense previ avís.
- Aquestes coses,
ja se sap.-
La sang ha ofegat
tots els records
i ha deixat un
rastre
per tot el poble.
No ho vols dir,
però saps que,
si el segueixes,
tornaràs a trobar
aquell cadàver
en avançat estat
de re-composició.

Mires al cel
i dibuixes
una esquerda més
a la teva lluna
de porcellana.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer