Poetes assassins

Un relat de: helena

La poesia és basicament, desig.

Els mots són desig de bellesa i de força.

De profunditat.

Com una esmolada navalla, clavada dins l´ànima

de la pobra víctima, ferida de mort.

Els grans poetes, són literalment cruels assassins,

que posen el llenguatge al seu servei per matar a poc a poc,

per anorrear l´estat d´ànim, per enfonsar,

per soterrar dins la tenébra,

per retenir esclaus, lligats amb cadenes,

per torturar, mot a mot.


Són delincuents de les emocions alienes.

Són violadors estrictes del pensament.




helena











Comentaris

  • Estimada companya de sentiments[Ofensiu]
    sergi monserrat | 10-05-2006 | Valoració: 10

    La poesia és basicament, desig...

    Ben cert!, desig, un món a part... i els poetes...assassins en serie...

    Moltes gràcies pel teu comentari a
    Poema a les hores perdudes de l'any...em pensava que no s'entendria...però veig que no!

  • i no agafis malament ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 02-05-2006 | Valoració: 10

    que et digui nina, per l'edat que tenc, tu encara ets quasi una nina per jo.

  • no som entesa en poesia ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 02-05-2006 | Valoració: 10

    però aquest poema teu m'agradat, avesada a tanta mel i sucre, és la casta de poema que em fan pensar que fer un poema és qualque cosa més que morir-se d'amor o desamor ... i nina si t'agrada el fòrum no marxis, només se tracta de seguir les regles del joc, no tots som capaços de fer-ho, però només s'ha de tenir una mica de paciència i no sortir de les regles marcades ... no agafis el meu exemple que no és el bo. Mai havia valorat, però darrerament ho faig per seguir les regles del joc.

  • Per no semblar que copio[Ofensiu]

    (reservo la feina a qui sigui el meu futur negre, jejeje), diré, en lloc de "BRUTAL", "CONTUNDENT!"

    Particularment els dos últims versos:

    "Són delincuents de les emocions alienes.
    Són violadors estrictes del pensament."

    M'ha recordat una entrevista a una escriptora crec que d'un país islàmic que criticava el fet que el panorama literari, al lloc on vivia, estava massa dominat per la poesia. Afegia que la poesia era, en certa manera, "despòtica, perquè -al·legava- moldejava el pensament del lector al seu gust molt més que la narrativa". Tot i que ho he posat entre cometes, la meva memòria (i el temps que fa que vaig sentir-ho) m'impedeix reproduir les paraules exactes.

    El poema l'he trobat incisiu, començant pel títol.

    Salutacions, companya relataire!

    Vicenç

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: