Poesia i misteri dins del Google

Tecleja el teu nom i cognom al cercador del Google i deixa
volar la imaginació. Si tens
certes tendències -que no jutjarem- i que et fan procliu
a les fantasies parapsicològiques podries
passar una bona estona. Jo, per exemple,
he pogut especular sobre la possibilitat de ser una pura
reencarnació d'un altre. Fou un capellà, per cert. Però
la vida sempre ens sorprèn i gràcies a Déu d'això (i de poca cosa més, per cert).
És divertit saber que algú que es digué com tu
ara forma part del santoral catòlic. No pots pas
quedar-te indiferent davant d'un fenòmen d'aquesta envergadura.
No pots llevar-te demà i sortir al carrer com si res, com si
això no fos.
Un altre com tu té un pleit pendent per no haver pagat
una llicència d'obres d'un ajuntament. A aquest podem obviar-lo.
Un tercer és pintor i escriu articles de crítica d'art. Bé.
Un és músic. No el conec de res, però en una pàgina web russa
li fan elogis (dedueixo). Sol passar-los, als músics de jazz, que no són mai profetes a la seva terra. I més encara quan la seva terra és Catalunya, el petit país on tothom
sap els defectes i els gustos sexuals de tothom,
i on és tan senzill i tan fàcil dir: "ah, sí,
aquell paio és un merda, un marica, un gandul, un vividor,
un putero, un botifler".
Em segueix preocupant, al capdavall, això del capellà
que ja és mort. Veure el meu nom precedint una creueta entre uns elegants perèntesis. Just abans d'anar a dormir, per cert: m'he ficat al google per matar el temps
mentre em venia la son.
Si ho proves, m'ho expliques,
i així podrem fer un poema encadenat
al ciberespeai
una llarga llista de parauletes
escrites enlloc
damunt el silenciós teclat d'un ordinador.