Poema Wendy amb paràfrasi explicativa

Núvols delirants omplen el pati,
en un racó, trista i solitària romans
a l’espera d’un nou xàfec,
una mirada nociva se’t clava...

I contra les mans i els peus
sembles un fardell d’insults
ningú escoltà els teus bramuls
que tremolen aterridors i fràgils.

Esguerrada com un nyap els brètols
t’abandonen sobre el terra moll,
la sang et regalima per les corbes
del teu vulnerable vestit, Wendy.

A l’aula, mirades indiferents i còmplices
dificulten l’estudi del curs,
muda respons quan et pregunten
i burles reiterades sorgeixen de la canalla.

Soc el teu llapis implacable, que fas servir d’amulet
on escrius ratlles sinceres de negatives a les nits.
Una lletra confusa i trencada et surt de mi,
ziga-zagues d’ensurts desagradables.

Quatre línies nervioses de comiat deixes sobre el llit,
pedalejant surts pels camins coberts de fulles,
i neulida i defallida t’atures sobre el precipici,
tanques els ulls i aproximes un peu per saltar al buit.

I de sobte, un clam farcit d’esperança
una mà s’atansa, i amb les mans i els peus
una càlida abraçada d’amistat autèntica
que et fa estimar, esbatec d’alligança.

® Helena Sauras Matheu

COMENTARI DE TEXT DEL POEMA «WENDY» DE «CORBES DE SANG»:

El poema s’estructura en set estrofes de quatre versos cadascuna en un total de vint-i-vuit versos.

El tema del poema és l’assetjament escolar (bullying) que sofreix una xiqueta que es diu Wendy.

La lletra que es treballa és la W.

El poema s’inicia al pati de l’escola on la Wendy roman trista i solitària fins que una mirada nociva d’un altre xiquet se li clava.

La segona estrofa descriu els insults que rep fins que arriba una pallissa.

La tercera estrofa descriu les conseqüències d’aquesta pallissa. La protagonista és abandonada sobre el terra moll i la sang li regalima per les corbes del seu vestit. La Wendy és molt vulnerable.

La quarta estrofa narra el què passa a l’aula un cop intenta reprendre l’estudi, però els altres xiquets, que van a una, se li burlen. La Wendy guarda silenci.

La quinta estrofa canvia de perspectiva i diu que el jo poètic del poema és el seu llapis que fa servir d’amulet. L’utilitza per descarregar la seua ràbia escrivint a les nits.

A la sexta estrofa, la Wendy intenta acabar amb la seua vida, se’n va en bicicleta per a saltar al buit des d’un precipici.

Però a l’última estrofa del poema, algú (el poema no especifica qui és, però suposem que algun valent) ho impedeix i li dona una abraçada autèntica.