Poema vestit d'enyor en què, d'una manera rotunda i clara, expresso els meus sentiments, fins ara ocults al món, vers l'oblit i el desamparament a què em va sotmetre i enfonsar el teu adéu intransigent i radical quan vas decidir deixar-me per sempre i viure una vida menys pobre i respirar fugint de l'ofec en què, segons vas dir-me d'una manera cruel, però tanmateix pietosa, havia esdevingut la nostra relació.

... No, és broma! Jo veig com una broma el joc entre el llarg i enginyós títol i el curt poema. Em sorprenen els seriosos comentaris anteriors que es fixen en la densitat dels dos miniversos, però a mi, definitivament, m'agrada el títol.
Una salutació,

franz

La buidor pot arribar a fer-te cruel. Però el mal no és un mateix, sinó aquesta buidor que poc a poc, ens creem els una als altres. Perquè no l'omplim? Ajudem a omplir les dels altres i poc a poc, potser, només potser, s'omplirà la nostra... Un petó

si estas buida, no ets mal