Poema vestit d'enyor en què, d'una manera rotunda i clara, expresso els meus sentiments, fins ara ocults al món, vers l'oblit i el desamparament a què em va sotmetre i enfonsar el teu adéu intransigent i radical quan vas decidir deixar-me per sempre i viure una vida menys pobre i respirar fugint de l'ofec en què, segons vas dir-me d'una manera cruel, però tanmateix pietosa, havia esdevingut la nostra relació.

Un relat de: Jan des Val

Buidor total,
tot jo sóc mal!

Comentaris

  • falta un subtítol[Ofensiu]
    franz appa | 09-02-2008

    ... No, és broma! Jo veig com una broma el joc entre el llarg i enginyós títol i el curt poema. Em sorprenen els seriosos comentaris anteriors que es fixen en la densitat dels dos miniversos, però a mi, definitivament, m'agrada el títol.
    Una salutació,

    franz

  • Opine com...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 22-09-2007 | Valoració: 10

    ...venuseva, el mal no ets tu sinó la buidor que hauràs d'omplir, amb una altra persona que t'estime i a la que tu estimes, tots sabem que una separació és dura però cal refer-se xicot, vinga ànims de Vicent. És el primer relat que et comente, en aquest cas un xicotet poema.

  • venuseva | 03-03-2007 | Valoració: 10

    La buidor pot arribar a fer-te cruel. Però el mal no és un mateix, sinó aquesta buidor que poc a poc, ens creem els una als altres. Perquè no l'omplim? Ajudem a omplir les dels altres i poc a poc, potser, només potser, s'omplirà la nostra... Un petó

  • no hi sóc | 14-02-2007

    si estas buida, no ets mal

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: