Cercador
Poema vestit d'enyor en què, d'una manera rotunda i clara, expresso els meus sentiments, fins ara ocults al món, vers l'oblit i el desamparament a què em va sotmetre i enfonsar el teu adéu intransigent i radical quan vas decidir deixar-me per sempre i viure una vida menys pobre i respirar fugint de l'ofec en què, segons vas dir-me d'una manera cruel, però tanmateix pietosa, havia esdevingut la nostra relació.
Un relat de: Jan des ValBuidor total,
tot jo sóc mal!
Comentaris
-
falta un subtítol[Ofensiu]franz appa | 09-02-2008
... No, és broma! Jo veig com una broma el joc entre el llarg i enginyós títol i el curt poema. Em sorprenen els seriosos comentaris anteriors que es fixen en la densitat dels dos miniversos, però a mi, definitivament, m'agrada el títol.
Una salutació,
franz
-
mal?[Ofensiu]venuseva | 03-03-2007 | Valoració: 10
La buidor pot arribar a fer-te cruel. Però el mal no és un mateix, sinó aquesta buidor que poc a poc, ens creem els una als altres. Perquè no l'omplim? Ajudem a omplir les dels altres i poc a poc, potser, només potser, s'omplirà la nostra... Un petó
-
no hi sóc | 14-02-2007
si estas buida, no ets mal
Valoració mitja: 10
l´Autor
Últims relats de l'autor
- El sol resplendeix
- Somio
- La Berta somiadora
- Diàleg dramatitzat al voltant d’unes eleccions: 25N2012
- Sí a les retallades!
- El meu primer amor d'estiu
- Quan el mòbil resta immòbil
- Cauen, calmes
- A l'abril, una flor
- El teu esguard
- Poder tornar enrere
- Tan sols els ulls
- Ahir
- Chopin, cansat, acariciava el piano
- Ets racista?