Poema Ruth amb paràfrasi explicativa

Un mateix roure per dues amigues amants
que el sedueixen amb els seus bells rituals,
les seves fulles daurades desenreden,
i, de sobte, es descobreixen com rivals.

Ruth, rutina vibrant estancada,
t’arranca de l’ànima un somriure fals
en veure com la ruptura amarga
trenca els rínxols rossos de l’amiga,
que crida com corba de sang traïda.

L’amor el recercares sola i aferrada,
malgrat tres són multitud en aquest vals
i, respires enrabiada, quan un tret dispares
a la cara rebel de l’Abril, perseguida i ferida.

Roses roges tenyeixen la riera,
gota a gota, la sang s’esgota
i un sospir de nit de primavera
reprèn el robust roure que crema.

A les fosques bullen els records
d’una amistat aferrissada i caduca
i el reflex de foc sobre la roja riera.

Amb retard pagues el teu crim passional
perquè no els pots reemplaçar,
trista condemna en perdre la cordura.
I avui, en un racó, respires resignada,
des d’aquesta cambra no pots veure
els astres que brillen immòbils,
s’han extingit, presó del teu delit
i, trenquen el teu ritme vital.

® Helena Sauras Matheu


COMENTARI DE TEXT DEL POEMA «RUTH» DE «CORBES DE SANG»:


El poema s’estructura en sis versos desiguals.

Treball de les vibrants.

El tema del poema és el de la gelosia portada a l’extrem que desemboca en un crim passional en perdre la cordura.

A la primera estrofa se’ns presenten dues amigues, la Ruth i l’Abril, que tenen com a amant el mateix home amb la metàfora “un mateix roure”). L’home és ros i les “fulles daurades” són els seus cabells. Quan ho descobreixen, la seva amistat es converteix en rivalitat.

A la segona estrofa, el poema es centra amb el punt de vista de la Ruth. Primer li somriu de manera falsa i quan l’amant la deixa (“ruptura amarga”), li estira els cabells a l’amiga. Aquesta crida per la traïció. Aquí s’utilitza per primer cop “corba de sang”, títol del poemari, per fer referència a la dona.

La Ruth recerca l’amor en solitud, però no el troba i, quan veu que és la tercera en aquest vals de la vida, sent molt ràbia. Llavors, perd la cordura per un instant i dispara un tret a la seua amiga Abril.

La quarta estofa descriu aquest crim passional.

A la cinquena estrofa, la Ruth torna a estar sola i a les fosques. Només fa que recordar amb obsessió aquesta amistat aferrissada i caduca i “el reflex de foc sobre la roja riera” que serien els cels i el crim.

Per últim, pagarà amb retard el seu crim tancada a la presó. No podrà reemplaçar la vida de l’Abril ni la del seu amant. Continua estant a les fosques i no pot veure els astres des de la cel.la. Per a ella, s’han extingit i trenquen el seu ritme vital (la seua vida).