Poema nadalenc

Un relat de: Buk

Arronsen el seu nas
els passatgers ofesos.
Els repugna la fetor,
la claredat nauseabunda
amb que mostra
la seva impúdica
pobresa el músic.
Se senten incòmodes
en les seves robes perfumades,
amb els seus amanerats gestos
i les seves bones maneres.
El músic toca
una vegada i una altra
la mateixa melodia.
I els passatgers repeteixen
una vegada i una altra
el gest fals
d'una almoina
amb la qual netejar
la seva consciència

bruta

pudenta

i nadalenca

Comentaris

  • Hola Buk[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 12-01-2006

    Amb aquest títol m'esperava trobar un poema digne de les dates de nadal, ple de llums, colors i somriures (falsos?). Però quina ha estat la meva sospresa quan he començat a llegir i m'han clavat, i disculpa'm l'expressió, una hòstia a la cara.

    Perquè això m'ha sembat el teu poema. Una crítica dura i directe a la falsa bondat que sembla existir durant aquestes dates. Una forma de destacar l'altra cara de la vida que aquestes dates sembla que intentin amagar. La cara que passa gana, que no té regals, que no té somriures ni gent amb qui compartir els dies.

    M'ha encantat. L'he trobat molt encertat.

    Una abraçadota!!

    Salz.

  • uauau![Ofensiu]
    Capdelin | 03-01-2006 | Valoració: 10

    bestial, genial, brutal!!!
    nou, diferent, dur, crític, rebel, insurrecte, àcid...
    m'ha encantat de cap a peus i magnífic el contrallum entre la bondat aparent d'un dia i el paper del pobre músic...
    una abraçada!

  • Vergonyós Nadal[Ofensiu]
    kukisu | 02-01-2006

    Molt ben expressat aquest poema que ens aboca a la realitat, una realitat que sovint ens ofèn, incapaços com som de posar-hi remei.
    Molt bon Any, Buk!

  • Llibre | 02-01-2006

    Poema amb crítica ben marcada... I tens tota la raó: has fet una descripció breu però acurada d'una estampa que es repeteix arreu durant aquests dies.

    Fins la propera, i bon any,

    LLIBRE

l´Autor

Buk

60 Relats

104 Comentaris

69688 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Em pareixen un 11 de maig del 73. A Barcelona, la meva ciutat estimada/odiada per igual.
D´ençà fins ara la meva vida ha transcorregut més o menys com la tots.
He participat en diverses antologies, tant de poesia com de prosa, com la de relats en català versió 2.0 i 10x10 microrelats.
També col.laboro amb revistes i projectes varis.
Al 2006 vaig guanyar el tercer premi del II Premi Grau Miró de Haiku, així com un accèssit, en el mateix concurs, per un altre conjunt de haikus presentat.

Per llegir més coses meves, clickeu aquí:

Lluitant a la contra