Normalitat (Temàtica: bogeria)

Un relat de: Buk

Això meu no és normal, direu. I què és normal, us contesto jo? Passar deu hores davant d'un ordinador, quadrant números i parlant sol, això és normal? Cadascun és com és. A mi, el que m'agrada és això. Omplir la banyera de sabates de dona i pètals de rosa. Hi ha qui es banya amb llet, altres amb vi, i pel que sembla, avui en dia està de moda untar-se el cos de xocolata. El que jo dic, és que fa vint anys, si un prenia banys de xocolata, tampoc se'l considerava normal. No vull donar a entendre que d'aquí un temps, ficar-se en una banyera plena de sabates de tacó d'agulla i pètals de rosa vagi a ser el més chic, però ves a saber... A mi, això és el que em rejoveneix. Els pètals de rosa em relaxen. El seu tacte envellutat em fan oblidar les tensions del dia, i les sabates de dona... ohhhh!!! les sabates de dona... Com em tonifiquen aquestes sabates negres, amb tacons llargs i fins com estilets. Després d'una estona a la banyera, començo a masturbar-me mentre petoneixo una per una totes i cadascuna de les sabates que m'envolten. L'olor de la pell, la manera que la llum es reflecteix en elles, aquest tacó dur i afilat... Ohhhh... aquest tacó... que dolorós pot arribar a ser, i quant plaer es pot trobar en aquest dolor. Quan arribo al clímax em copejo amb elles fins que un fil de sang taca el xarol immaculat. Amb l'altra mà, vaig accelerant el ritme fins que amb un grunyit exploto de plaer. Ejaculo llavors sobre les sabates. Procuro repartir l'esperma per totes elles, que cap es quedi sense el seu regal, mentre la meva boca va deixant anar obscenitats diverses. A la fi, ja satisfet i relaxat del tot, jec de nou a la banyera. Agafo llavors un llibre i rellegeixo, al millor escriptor del món: el meu admirat marquès de Sade. Què m'importa a mi la normalitat?

Comentaris

  • Lo del Marqués de de Sade està molt bé :DD[Ofensiu]
    Autobahn | 29-10-2007

    El teu boig faria les delícies d'en Buñuel (també flipava amb les sabates de tacó) i més que un boig jo el veig com un peculiar sibarita.
    M'agrada el comentari sobre que en algun temps banyar-se en xocolata tampoc era tant normal. La veritat és que si anem a mirar totes les coses que són acceptades com a normals per les modes, podriem fer-nos un bon panxot de rirure (o plorar, depèn l'ànim o com cadascú vegi la vida).
    Que li vagi molt bé al teu "boig" :D

  • Em pots dir perepunyetes[Ofensiu]
    Frèdia | 03-12-2006 | Valoració: 10

    Primer de tot et vull dir que el relat m'ha agradat moltíssim. M'ha atrapat des de la primera ratlla. És del tot sorprenent. Quin paio, el protagonista! Vénen ganes de conèixer-lo. Bé, fora bromes, em pregunto si aquest personatge està boig. Té gustos peculiars, això sí. Molt poc comuns que se sàpiga. Ara bé, allò que es diu boig boig, no acabo de veure'l. Per què? Doncs perquè raona amb tant de seny que em fa venir enveja i tot. Qui sap de manera tan clara allò que vol? Qui sap amb tanta contundència allò que li proporciona plaer? Els bojos? Si és així: beneïda bogeria! Tret de si el personatge està boig o no, em reitero: m'agrada molt com escrius i m'admira la teva capacitat de transmetre.
    Et seguiré llegint.
    Fredia

  • Estava...[Ofensiu]
    Gorwilya | 17-11-2006 | Valoració: 9

    remenant per aquí els relats participants hi he anat a parar en el teu. M'ha agradat molt! Reflecteix bé la bogeria del personatge, ja convertida en obseció ;P

    Que tinguis sort!

    Petons i una abraçadada!

    Gorwilya

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Buk

60 Relats

104 Comentaris

65899 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Em pareixen un 11 de maig del 73. A Barcelona, la meva ciutat estimada/odiada per igual.
D´ençà fins ara la meva vida ha transcorregut més o menys com la tots.
He participat en diverses antologies, tant de poesia com de prosa, com la de relats en català versió 2.0 i 10x10 microrelats.
També col.laboro amb revistes i projectes varis.
Al 2006 vaig guanyar el tercer premi del II Premi Grau Miró de Haiku, així com un accèssit, en el mateix concurs, per un altre conjunt de haikus presentat.

Per llegir més coses meves, clickeu aquí:

Lluitant a la contra